És un plat típic de Mallorca, una mena de sopes. Es prepara tot bullint el xerigot, després d’haver preparat el formatge, que generalment és d’ovella. Cal posar-lo en una caldera (el xerigot), deixar-lo al foc i, en voler alçar el bull, l’haurem de traure del foc i recollir-ne el brossat que s’hi haurà format per sobre. Tornarem a deixar la caldera al foc, ho remenarem amb la crossa (un bastó d’ullastre amb quatre o cinc branquillons de quatre dits de llarg a l’extrem de sota) i llavors encara pujarà a la superfície una mica més de brossat, uns grumolls més petits, que són els que, recollits amb una mica de xerigot, aprofitaran per a fer una mena de sopes que són les que porten el nom de llet formatjada. Són unes postres que només ixen a taula en temps de formatjar, com és natural.
La trobem en la rondalla Es dotze mesos i dues jaies, arreplegada per mossèn Alcover. Una de les jaies diu així:
«Dins es desembre desmamen els anyells primerencs i comencen a munyir i a formatjar, i vénguen olles de llet formatjada, que és tan bona i tan bona! I vengen formatges de formatge a l’uf, i brossat a balquena!»
Llet formatjada
Ingredients (4 racions): 10 litres de xerigot, 1 llimona, canyella, 4 llesques de pa i 150 g de sucre.
Preparació: de primer pelarem la llimona i en posarem la pela en la caldera del xerigot. En acabant posarem la caldera al foc, ho remenarem sense parar amb la crossa i, quan voldrà alçar el bull, la traurem del foc i en recollirem el brossat amb una escumadora. Tornarem a posar la caldera al foc, ho continuarem remenant amb la crossa i, quan començarà de bullir i pujaran a la superfície els quissons (grumolls petits) els traurem amb una mica de xerigot i els posarem en una olla. Llavors posarem les llesques en el plats, pelarem la llimona, afegirem a l’olla la pela de llimona, un canonet de canyella i el sucre, ho posarem el foc (no ha de bullir), ho remenarem sense parar i, en passar cinc o sis minuts, ho abocarem per sobre de les llesques de pa i ho portarem a taula.
Variants: podem canviar el pa per coca bamba.
[Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.]
