La periodista cultural Clàudia Rius ha passat pel pòdcast La Nostra Veu de Diari La Veu del País Valencià per conversar sobre literatura, pòdcasts, llengua i cultura compartida. L’entrevista es va gravar el dilluns 20 d’abril, abans de Sant Jordi, i per això les referències a l’episodi especial del dia 23 i a l’activitat cultural d’aquella jornada s’han d’entendre com una conversa prèvia a la diada. El capítol de Sant Jordi de La Contracoberta, el pòdcast de l’editorial Barcino que presenta Rius, ja havia estat enregistrat anteriorment.
Rius va començar l’entrevista amb una reflexió sobre la distància comunicativa entre territoris catalanoparlants. La periodista va admetre que al Principat sovint falta més coneixement sobre els mitjans i els referents culturals del País Valencià i les Illes. “Ens falta molta coneixença”, va afirmar. Segons va explicar, els valencians i els illencs solen mirar més cap al Principat que no a l’inrevés, una situació que considera que cal corregir: “Som nosaltres bastant més, els del Principat, els que ens ho hem de treballar una mica més”.
La conversa va girar també al voltant de La Contracoberta, el projecte de Barcino dedicat a portar els clàssics catalans al present. Rius va defensar que llegir els autors antics no és un exercici només acadèmic, sinó una manera d’entendre millor la llengua, la cultura i els debats actuals. “Ens fan humils en el sentit que ens demostren que no acabem de nàixer ara i ací”, va dir. La periodista va remarcar que els clàssics permeten “aprendre, reflexionar i traçar aquest fil històric”, però també “conéixer més la nostra llengua” i recuperar una riquesa lèxica que, segons ella, es va perdent.
La presència valenciana en el pòdcast de Barcino també va ocupar una part destacada de l’entrevista. La Contracoberta ha dedicat episodis a Ausiàs March i Joanot Martorell, entre d’altres. Dos noms centrals de la literatura catalana medieval. Rius va explicar que el capítol sobre Ausiàs March li havia resultat especialment enriquidor per la manera com l’autor tracta l’amor sensual, carnal, cerebral i idealitzat. Sobre Tirant lo Blanc, va reivindicar que sovint se n’ha explicat només la part amorosa a l’institut, deixant de banda la dimensió cavalleresca, política i bèl·lica de l’obra.
Rius també va parlar de la seua relació amb el País Valencià. La periodista va recordar visites per motius professionals i va destacar especialment el moment en què va acompanyar una amiga de Barcelona a Catarroja, després de la dana, per retrobar-se amb la família. “Crec que per a mi és el moment relacionat amb València més emocionant i d’unió de terres”, va assenyalar. També va recordar una visita a la casa de Joan Fuster, a Sueca (la Ribera Baixa), durant el centenari del naixement de l’assagista.
La periodista es va definir com una persona que “travessa” en els Països Catalans i va explicar que no se sent estranya quan visita el País Valencià. “Formem tots part d’una comunitat lingüística”, va dir. Rius va afegir que li agradaria que hi haguera més espais de trobada entre valencians, catalans, mallorquins, menorquins i eivissencs, tant físics com digitals, per fer més visibles els vincles compartits.
L’entrevista també va abordar la seua etapa al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, on va treballar amb la consellera Natàlia Garriga (entre 2021 i 2024). Rius va destacar especialment l’aposta per l’audiovisual en català i les converses amb plataformes com Netflix, HBO o Amazon per incorporar més continguts en català. Segons va explicar, quan les plataformes entenien la dimensió de la comunitat lingüística catalana, veien també la lògica empresarial de la proposta. “La comunitat lingüística catalanoparlant és molt gran”, va subratllar.
Un altre dels projectes que va reivindicar amb orgull són les Beques Propulsió, una línia de suport a creadors de contingut en català nascuda durant la seua etapa institucional. Rius va explicar que es va impulsar quasi “des de zero” i que responia a la necessitat de donar suport a una generació de creadors que normalitzen la llengua a internet. En aquest punt, va citar el creador valencià Cabrafotuda com una referència: “Com a creador de contingut en valencià, és una referència i ho fa molt bé”.
Rius va diferenciar també entre periodisme i creació de contingut. Tot i reconéixer que les fronteres cada vegada són més difuses, va defensar que el periodisme manté una funció específica. “El periodisme és un servei públic”, va afirmar. Per a ella, la seua faena com a periodista cultural continua vinculada al contrast, a l’entrevista i a la voluntat d’informar sobre allò que passa en la cultura catalana.
La precarietat del sector va aparéixer en la conversa quan Rius va parlar de la seua trajectòria com a autònoma, després de passar per Núvol i pel Departament de Cultura. La periodista va admetre que molts professionals es mouen entre projectes per les condicions laborals del periodisme. “Hi ha molta precarietat en el periodisme”, va resumir, abans d’afegir que, si escau, el format freelance li permet obrir “capses noves” i aprendre amb cada projecte.
La conversa va acabar amb una mirada cap al futur. Rius col·labora amb diversos mitjans i participa en l’organització d’un fòrum de l’Institut Ramon Llull que reunirà a Barcelona entre 125 i 150 traductors de català d’arreu del món. El projecte, previst per a novembre, vol posar en contacte persones que tradueixen literatura catalana —també valenciana— a altres llengües i que sovint treballen sense conéixer-se entre elles.
La periodista va tancar l’entrevista amb una idea que travessa tota la conversa: la necessitat de reconéixer més els lligams culturals compartits. “M’agradaria que ens coneguérem més i que fórem més conscients de tots els lligams culturals que compartim”, va dir. Una reflexió que situa la llengua, la literatura i els mitjans com a espais centrals per tornar a cosir una comunitat cultural massa sovint fragmentada.
