Lo Rat Penat ha fet pública l’edició de nous manuals per aprendre valencià segons “la normativa de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana”. O siga sense seguir les normes consensuades i fixades per l’organisme pertinent per fer-ho que és l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
En el comunicat de premsa, l’associació secessionista assegura que aquests “manuals seguixen les directrius del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües (MCER), oferint una ferramenta pedagògica actualitzada, rigorosa i adaptada a les necessitats de l’aprenentatge modern del valencià”, encara que oblida recordar que els títols que poden aconseguir-se no tenen cap validesa legal.
Amb tot, el detall que més crida l’atenció és que a la portada dels llibrets apareix el logotip de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitat i Ocupació de la Generalitat Valenciana. Lo Rat Penat assegura que aquesta edició ha comptat amb “la col·laboració de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana”.
Des de la conselleria no han volgut confirmar aquest punt i tampoc comentar el fet que el logotip de la institució aparega en uns llibres de material pedagògic sense suport científic.
Revisionisme històric
A l’hora de presentar el material, Lo Rat Penat no dubta a recordar que “s’emmarquen en la commemoració del 75 aniversari dels Cursos de Llengua Valenciana, que varen ser posats en marxa el 1949”. Obliden mencionar, però, que en aquella època els cursos de Lo Rat Penat eren en valencià normatiu i s’ensenyaven segons les Normes de Castelló.
La selectiva amnèsia de Lo Rat Penat no acaba ací. També treuen pit que han defensat la llengua “inclús en èpoques en què va ser marginada i exclosa del sistema educatiu oficial”. Una descripció de la repressió al valencià durant el franquisme excessivament endolcida i emblanquida.
També consideren important “la dignificació i pervivència de l’idioma valencià, símbol essencial de la nostra identitat com a poble”, però, de nou, obliden fer cap referència als esforços de l’actual govern valencià per marginar i excloure el valencià de l’espai públic, siguen les aules, els mitjans de comunicació o la comunicació institucional.
