La Fira d’Agost de Xàtiva (la Costera) s’inaugura oficialment aquest dijous a les 22.30 h amb l’acte institucional del nomenament d’Irene Díez com a Reina de la Fira. Tot seguit, al camp de futbol de la Murta, hi haurà un espectacle del Gran Circ Acrobàtic de la Xina. Després es disparà un castell de focs artificials a càrrec de la Pirotècnia Aitana. A partir de les 2 h, hi haurà Nit d’albaes tradicionals a l’estil de Xàtiva.
Com cada any, s’ha confeccionat una programació àmplia i diversa, que té en compte els gustos de tots els públics. Xativins i visitants podran gaudir, entre moltes altres activitats, de la tradicional Fira del Bestiar, la fira d’atraccions, el Trofeu de Tir Olímpic, el Concurs de Doma Clàssica, el Torneig d’Escacs, la 71a edició de la Carrera de Motos, les cercaviles, les danses, les mascletades, les exposicions de pintura i de fotografia o el Festival de la Cançó.
Una dita famosa arreu del País Valencià diu que «a la fira no vages si no tens diners, que voràs moltes coses i no compraràs res». Encara que en el fons siga ben cert el que afirma aquesta expressió del saber popular, és recomanable visitar una de les grans fires que se celebren anualment en terres valencianes. I amb diners o sense diners, segur que gaudim d’un bon dia.
Aquest esdeveniment, un dels més destacats del calendari festiu de la ciutat, celebra enguany el 775é aniversari.
Què cal saber-ne?
1. Quan se celebra
La Fira de Xàtiva, festa major de la capital de la Costera, se celebra entre el 15 i el 20 d’agost. En aquestes dates tenen lloc els actes oficials, però podeu gaudir de les parades comercials i atraccions molts més dies, quasi tres setmanes. Si podeu anar-hi durant les primeres hores del matí, millor: menys calor, menys gent i, possiblement, esmorzar de fira.
2. Origen
L’esdeveniment se celebra pel privilegi que el rei Jaume I va atorgar a Lleida el 17 d’agost del 1250. Aquest document reial estableix que la ciutat podrà fer una fira anual de ramat i bestiar per la festa de Sant Martí, l’11 de novembre, amb una durada de deu dies. La fira, en origen ramadera, tenia lloc a l’actual plaça de Sant Pere. Alguns historiadors afirmen que, potser, ja n’hi haguera, al mateix lloc, un mercat de ramat en època musulmana.
Del canvi de dates de novembre a l’agost, poc se’n sap. Els entesos diuen que, potser, el trasllat estiguera relacionat amb la intenció de fer-la coincidir amb les festes patronals a la Mare de Déu de les Neus, el 5 d’agost.
3. Ubicació
Amb el pas dels anys, de la plaça de Sant Pere, es va estendre fora de les muralles, més enllà del portal de Cocentaina. A mitjan segle XIX, després de l’enderrocament de les muralles, es va situar a l’Albereda, el passeig de ronda exterior que acabaria convertint-se en l’artèria principal de la ciutat, on continua instal·lant-se la fira comercial i d’atraccions. Si parlem d’actes culturals o festius, els espais urbans que els acullen són nombrosos: la plaça de la Seu, la plaça del Mercat, el camp de futbol de la Murta i tants altres.
4. L’Albereda
És l’espai urbà que aquests dies es converteix en el gran expositor comercial i també en el lloc ideal per passejar i comprar, per trobar-se amb amics i coneguts. En definitiva, per a veure i deixar-se veure.
Una curiositat: els arbres que cobreixen el passeig com una volta verda, majoritàriament, són plàtans d’ombra i no àlbers.
5. Fira de bestiar
Els animals van ser, originàriament, l’objecte comercial de la fira. Aquesta fira del bestiar, des de fa un bon grapat d’anys, només se celebra els dies 15, 16 i 17 d’agost.
Encara que és l’arrel ancestral de la fira, hui és quasi testimonial, ja que el descens de les transaccions comercials, la baixada de tractants de ramat i el fet d’estar allunyada del centre de la ciutat li han llevat molta presència. Fins a finals del segle passat, ocupava l’espai on hi ha el Gran Teatre de Xàtiva.
6. Comerç
Durant el temps de fira, l’Albereda s’ompli d’atraccions, parades comercials i activitats culturals. Però dir fira és dir gran mercat. I, per això, aquests dies, una gran quantitat de compradors acudeix a la capital de la Costera per a proveir-se de distints objectes, per a firar-se, en definitiva. La tradició mana i a les parades de la fira encara es pot comprar un bon garrot, cassoles de fang o el típic ventall. I, per als infants, alguna joguina. Això si parlem de mantindre la tradició.
7. Actes
Durant els dies grans, hi ha nombrosos actes i, per això, cal tindre ben clares les preferències i planificar on anar. Des de competicions esportives fins a representacions de teatre. Des de castells de focs d’artifici i mascletades fins a concerts musicals en distints indrets de la ciutat. Però sí que hi ha una sèrie d’actes que l’imaginari col·lectiu vincula a la fira. Per exemple, la competició motociclista, una de les poques que encara se celebra a l’Estat espanyol en un circuit urbà. O la famosa nit d’albades, que reuneix els millors cantadors i versadors del moment. O el Festival de la Cançó, recuperat fa uns anys.
8. Esmorzar de fira
És una de les tradicions més arrelades tant entre els xativins com en tots aquells habitants dels pobles dels voltants que hi van «a passar el dia a la fira» o «a firar-se alguna cosa». Si l’esmorzar més tradicional, que es compon de sardina de bota amb ous i pimentons fregits, sembla massa intens per a primera hora del matí, segur que es podrà trobar una altra alternativa, perquè faltar, no en falten. Una altra tradició gastronòmica és menjar figues de pala de la parada que, des de fa anys, s’ubica prop de la font del Lleó.
9. Calor
Si parlem de Xàtiva, no podem deixar d’esmentar la calor. No volem posar el dit a la nafra, però si és la primera vegada que visiteu la capital de la Costera a l’estiu, cal anar preparat per a suportar la calor. En fa, molta. Però la festa i les ganes de gaudir, tot ho alleugereixen. Per a combatre-la, el millor és anar amb roba lleugera i tastar la gran quantitat de refrescs i gelats artesans que ens ofereix el comerç local, alguns tan tradicionals i típics com l’aiguallimó. I compte, que a la nit no refresca. Diu el saber popular que «la calor la porta l’estiu i se l’enduen els firers».
10. Història
Però, a pesar de tot, si no ha viscut mai la fira, cal viure-la. Plena d’històries, de tradicions i un bon moment per endinsar-se en la idiosincràsia dels habitants tant de Xàtiva com de la seua comarca. Perquè, amb el permís de Cocentaina, Gandia i Vila-real –entre altres ciutats amb fires antigues– direm, com ho va fer en el seu dia l’impressor i periodista Blai Bellver, que:
«La més gran fira del món
la més antiga quiçà
puix diuen quel Faraó
un haca en ella comprà.»
