El personatge d’aquesta setmana va nàixer molt lluny del País Valencià i, de fet, aquesta història soles hi té una relació molt circumstancial, però la tragèdia de Lyssa da Silva va quedar íntimament lligada al País Valencià, sobretot a partir del que va succeir després de la seua mort.
Nascuda a la ciutat de Camaragibe, a l’estat de Pernambuco, Brasil, el 1973 amb el nom de Sergio Ricardo, se saben molt poques coses de la infància de Lyssa, més enllà que va tenir dos germans i que sempre va sentir-se dona.
Malgrat tenir estudis superiors, da Silva es va veure abocada a feines temporals i precàries, en part per la situació econòmica del Brasil, però la seua situació personal estava especialment agreujada per la seua condició sexual. El canvi de sexe no està reconegut al Brasil, raó per la qual la majoria de transsexuals es veuen abocades a l’exclusió laboral i, en moltes situacions, a haver de prostituir-se com a única eixida.
Da Silva, però, va preferir buscar una alternativa i a inicis dels anys 2000 i va emigrar a l’Estat espanyol. El 2005 es legalitzava el matrimoni igualitari, esdevenint el tercer estat del món a fer-ho, i el 2007 la Llei d’identitat de gènere permetria el canvi legal de gènere. Brasil encara trigaria huit anys més en legalitzar el matrimoni homosexual.
Mentre residia a Cáceres subsistint com podia, Lyssa va conèixer Francisco de Asis Almazo a través de la xarxa social Badoo i van enamorar-se. De la relació virtual passarien a la física i el 2009 arribaria la boda. Un pas importantíssim per a Lyssa, ja que era una porta oberta a la nacionalitat espanyola, condició obligatòria que la Llei d’identitat de gènere imposava per al canvi de nom al registre civil. Lyssa, a més, tenia un altre obstacle: no estava operada. L’aprovació el març del 2015 de la Llei de Transsexualitat andalusa que eliminava aquest requisit li obria la porta a la regulació definitiva entre la seua identitat real i la legal.
La parella va fer plans de futur: obrir una perruqueria a San Fernando (Cadis), ciutat de residència d’Almazo i abandonar definitivament les faenes precàries i temporals i poder ajudar de forma més regular la seua família al Brasil. Obrir un negoci no era fàcil, però hi van dedicar no pocs esforços i diners. Els tràmits burocràtics estaven avançats i estaven a l’espera de l’alta com a autònoma. També va ser per aquest motiu que da Silva va viatjar a Alacant el juliol del 2015. Volia visitar una amiga perquè li ensenyara a col·locar extensions de cabell. Però mai va tornar. A les huit i mitja de la vesprada va enviar un missatge al seu marit dient que anava al Mercadona abans que tancaren. Aquesta és l’última informació fidedigna de la història.
El fatídic 22 de juliol, el camí de Lyssa da Silva va creuar-se amb els de dos turistes francesos –de 32 i 21 anys- que acabaven d’arribar a Alacant instal·lats a l’apartament d’una amiga a la Torre D del número 19 del carrer Condomina.
No ha quedat mai clar per què la nostra protagonista va pujar a aquest apartament. Probablement va coincidir en algun bar amb el més jove dels homes i va acceptar una invitació. Una volta dins del pis va desfermar-se la violència. L’home que primer l’havia convidat va començar a clavar-li una pallissa. L’autòpsia revelaria contusions per totes les parts del cos, una commoció cerebral i diverses dents trencades. Entre els dos homes, agarrarien Lyssa pràcticament inconscient, la vestirien i l’abandonarien a l’ascensor de l’edifici. Després se n’anirien a dormir. Mentrestant, Lyssa moriria entre les 4 i les 8 de la matinada a causa d’una hemorràgia interna a l’abdomen. Quan el cos era descobert per un veí ja era massa tard per a fer-hi res.
La segona mort de Lyssa
La tragèdia de da Silva no acabaria amb el seu assassinat. L’endemà mateix, la majoria de mitjans parlarien de la «mort d’un transvestit» i s’hi referirien com a home. També la policia i els jutjats informarien sempre de «la mort d’un home».
A mesura que passaven les hores, el morbo al voltant dels fets creixia i les informacions sobre les causes i condicions que havien portat Lyssa cap al seu destí fatal eren contradictòries. La majoria de mitjans van donar per suposat que da Silva era treballadora sexual i que «la discussió havia començat per una qüestió de diners». Un punt negat, no soles pel seu marit, que sempre va explicar que la seua dona no exercia la prostitució, sinó en un primer moment pel mateix assassí, que en les seues declaracions va assegurar que va atacar-la quan va descobrir «el seu sexe real». En canvi, la transfòbia que va motivar el crim mai va ser considerada.
El marc mental que una dona transsexual «òbviament» havia de ser treballadora sexual i que en certa forma «havia enganyat» el seu agressor va ser el que va dominar tota la cobertura informativa del cas.
Si bé la policia va detenir de forma molt ràpida l’assassí i el seu còmplice, durant el judici continuaria negant una justícia completa per a da Silva. Malgrat la confessió de l’assassí, la Fiscalia no demanaria l’agreujant de delicte d’odi i, a més, acceptaria rebaixar la petició inicial de 15 a 10 anys de presó per «haver confessat el crim», mentre que al seu còmplice se li reduïa l’acusació a simple encobridor, amb una petició d’un any i quatre mesos, el que implicava que ni tan sols havia d’entrar a presó. Els advocats de la defensa ràpidament van acceptar la proposta.
La comunitat LGTBI d’Alacant va mobilitzar-se durant el judici i van considerar «insultant» el seu resultat, sobretot la no qualificació de l’assassinat com un crim d’odi.
