Hi ha decisions que, sobre el paper, tenen tot el trellat. Però també hi ha casualitats que poden embrutar-ho tot en el cas que assumim que, en política, les prioritats existeixen. Aquest podria ser el resum d’un canvi en la política editorial de la Diputació de València, que després de 25 anys ha decidit prescindir de les editorials que fins ara s’encarregaven de publicar els guanyadors dels Premis València, atorgats per la mateixa Diputació a través de la Institució Alfons el Magnànim i uns dels més importants de la literatura en valencià.
L’argument esgrimit per la Diputació ha estat que volia “diversificar” les empreses amb accés als premis, que no deixen de ser un concurs públic. “Són moltes les editorials interessades en participar en els premis del Magnànim, i l’actual equip de govern ha volgut escoltar també aquelles que fins ara havien quedat fora, evitant que es percebera com un espai tancat i apostant per diversificar la participació”, expliquen des de la institució provincial. I tot amb l’objectiu de “garantir que totes les editorials que complisquen amb els estàndards de qualitat tinguen les mateixes oportunitats, sense que sempre siguen les mateixes les beneficiades”.
Fins ací hi ha consens. De fet, des de Bromera, l’editorial que porta publicant aquests premis dels del 2001, assumeixen els avantatges d’aquesta diversificació i, fins i tot, expliquen que van oferir col·laborar en la transició per tal d’evitar inconvenients com la coherència de catàleg o la dispersió excessiva de les publicacions, que es convertiren en un inconvenient per als autors.
El resultat final
El resultat de les editorials encarregades de publicar aquests premis als quals ha tingut accés el Diari la Veu abans que es facen públics, no ha estat exactament una diversificació, sinó un recanvi d’unes per altres. Així, si fins ara Bromera i Andana eren les encarregades de la publicació dels premiats -els quatre premis de narrativa en valencià la primera i els de novel·la gràfica i narrativa en castellà la segona. Els premiats en assaig els publicava directament la Institució Alfons el Magnànim a través del seu segell propi. A partir d’ara seran Drassana i Reclam editorial les beneficiades.
En el cas de Reclam -una editorial xicoteta d’Alzira i per tant amb pocs títols l’any- la casualitat ha fet que just ara acabe de publica Los ojos de Moscú, una investigació històrica sobre les figures dels militants comunistes del segle XX Joaquín Olaso i Lola García. L’autor del llibre és Carles Senso, periodista i historiador contractat com una espècie d’assessor extern -la seua figura no acaba de quedar clara, ja que no figura com a càrrec de confiança reconegut oficialment- del diputat de Cultura Paco Teruel.
Una casualitat que no ha passat desapercebuda en el món editorial i literari valencià. “És que ni dissimulen”, explicava al Diari La Veu una persona coneixedora d’aquest món i que es trobava indignada pel considerava que no era cap casualitat.
De fet, aquesta no seria l’única casualitat, ja que Senso ja va publicar un altre llibre el maig de l’any passat. Un altre assaig, aquest titulat “El riesgo de la vanidad” que va ser publicat per les edicions de la Fundació Alfons el Magnànim.
Persecució a Bromera?
L’altra cara de la moneda de la decisió és que l’exclusió de Bromera en els Premis València arriba després de ser repetidament assenyalada per Vox com una empresa a enfonsar. El seu síndic a les Corts, José María Llanos els va definir com “l’enemic” en una piulada. Anteriorment, Vicente Barrera, en la seua etapa de conseller de Cultura va enorgullir-se des de la tribuna de les corts de deixar a “zero euros” les ajudes a la Fundació Bromera per la promoció de la lectura.
Hi ha una relació entre aquestes amenaces i l’exclusió de l’empresa en relacions amb institucions on el govern depén dels vots de l’extrema dreta, com és el cas de la Diputació de València?
Des de l’editorial no entren a valorar una causalitat que “no podem saber”, però sí que repeteixen la seua “sorpresa” pel “canvi radical que suposa passar de gestionar quatre modalitats a no participar en cap”. Una decisió que consideren “difícil d’entendre des d’una lògica estrictament vinculada a la trajectòria i al coneixement acumulat”.
