Coneixem la malaurada notícia que el nou govern està duent a terme un pla d’adaptació a la seua forma de vore el món. Per això, no són retallades, ans al contrari: és un desplegament desacomplexat i sense pal·liatius del càncer social que suposa la seua ideologia.
Molts dels alumnes que estudien llengües a les EOI i a altres organismes i associacions, tenen una motivació formativa, curricular. D’altres, cultural. D’altres, terapèutica. Per què no es poden utilitzar els nostres impostos per a tot això? Des de quan el nombre d’usuaris és un argument, una raó per a desmantellar un servei públic? Per què és més important donar als xiquets un espectacle de tortura animal «figurada» que mantindre una xarxa pública d’ensenyament d’idiomes per a tots els ciutadans?
Hi ha centenars d’arguments per a defensar l’educació pública. Entre ells, en destaquem un que pot ser més desconegut. Com bé sabem, la població occidental està envellint progressivament, i el cas de la ciutadania al País Valencià no és una excepció. Una de les malalties més relacionades amb l’envelliment és l’Alzheimer. A hores d’ara, molts estudis en neurociència avalen la hipòtesi que la realització de tasques intel·lectuals (gimnàstica mental) i, concretament, l’aprenentatge de llengües significativament diferents de la pròpia, demanda un esforç cognitiu important, que estimula la neurogènesi (creació de noves neurones) i la neuroplasticitat (connexió entre neurones); ambdos són els principals mecanismes responsables del manteniment de la salut mental. Tot plegat, redueix la probabilitat de patir malalties neurodegeneratives, com l’Alzheimer. L’estudi de llengües, com ara l’èuscar, facilita la neuroplasticitat i, per tant, millora l’esperança de vida de qualitat en la població.
Al País Valencià tenim una xarxa d’EOI que oferia, fins ara, els estudis en 17 llengües; un servei que, com el mateix conseller Rovira explica, no tenen ni tan sols a Catalunya. De fet, utilitza aquest argument per a amenaçar de mort les escoles. Pot ser el seu complex d’inferioritat respecte a altres comunitats dins l’estat el que li fa que no vulga viure amb aquesta càrrega d’anar per davant en alguna cosa? O potser és l’al·lèrgia al fet que l’educació pública i de qualitat puga arribar a tothom? El cas és que no hauríem de caure en el parany de creure que les accions que ara estan exercint contra les EOI, i que més endavant carregaran sobre altres serveis públics, siguen efecte de polítiques escrupoloses d’estalvi econòmic. No són retallades. Això seria comprar el seu discurs. Són atacs a la ciutadania en general, al model de convivència i als serveis públics.
