«El valencià guanya per la mínima» o, també,«empat tècnic entre valencià i castellà» han estat alguns dels titulars per informar sobre els resultats de la consulta de la llengua base que van saber-se ahir. «Aquest enfocament amaga que era una consulta destinada a arraconar el valencià i que no hi havia igualtat d’armes», alerta una activista per la llengua. Des de les entitats pel valencià i les comunitats educatives sempre s’ha argumentat que la consulta de José Antonio Rovira era «innecessària», «tramposa» i fins i tot «il·legal», a més de «manipulada». Amb aquestes premisses no és estrany que el resultat haja sabut a victòria aclaparadora pels defensors de la llengua pròpia.
Però a més, els resultats globals d’un 50,53% de les famílies triant valencià i un 49,47% castellà amaguen altres matisos.
El primer és que inclou les comarques castellanoparlants on, òbviament, ha guanyat el castellà amb excepció de la comarca dels Serrans, on el valencià ha estat el preferit del 52% de les famílies. Si es miren els resultats exclusivament a les comarques valencianoparlants, l’opció pel valencià s’enfila fins al 68%, una xifra superior als dos terços i amb victòria clara a totes les comarques excepte les de les grans ciutats d’Alacant, Elx i València.
El pes de l’escola concertada
Precisament, a València, la preferència majoritària ha estat pel castellà, amb un 63,8%. Ací, però es visualitza clarament una línia, no territorial com en el cas de les comarques sinó de classe social. Dels 157 centres de primària del Cap i Casal, 76 són privats concertats (o siga, sostinguts amb fons públics, que eren els que estaven obligats a fer la consulta) i 81 públics. Entre els primers, 58 han optat majoritàriament pel castellà, amb no poc casos d’unanimitat total, mentre que sols cinc ho han fet pel valencià i en altres 13 el resultat ha estat més igualat.
Pel que fa als públics la situació és molt més diversa, amb 33 centres que han votat majoritàriament valencià, 20 castellà i uns altres 28 on queda dividit.
Aquestes xifres no soles destapen com la preferència lingüística té un clar biaix de classe, sinó també que els centres públics s’ha votat amb molta més llibertat que als concertats. De fet, la quantitat de centres privats on el resultat a favor del castellà supera el 100% dels vots és enormement més alt que en els pública a favor del valencià.
«A l’escola de la meua filla, la direcció va posar un ordinador a l’entrada per tal d’assegurar-se que ningú tindria problemes per a votar», assenyala una mare que demana no ser citada, ni tampoc el centre. A diferència de les escoles públiques, no hi ha registres d’una actuació d’inspecció educativa en els centres privats per assegurar que les famílies podien votar en llibertat.
Sense aquesta mobilització de l’escola concertada, la victòria del valencià hauria estat molt més abassegadora i el resultat molt més humiliant per a rovira.
Tendència al país
Encara que la situació varia per comarques i en algunes comarques s’ha votat pel valencià amb independència de la titularitat del centre, els resultats de València ciutat són relativament extrapolables.
En conjunt del país, el suport al castellà ha estat d’un 64% als centres privats en la primària i d’un 71.4 en la secundària. Mentre que ens els públics, la victòria ha estat pel valencià, però amb menys rotunditat: un 61.5 en la primària i un 60,5 en la secundària.
Abans de continuar, però, cal aturar-se un moment per explicar a que es refereixen exactament aquests percentatges. Les taules que ha fet públiques conselleria d’Educació –i que en un primer moment va optar per no publicar– fan referència soles als percentatges per centre. Així, que una escola amb 100 alumnes que haja optat el 100% per castellà compta igual que una altra de 300 alumnes que haja optat 100% en valencià. O siga que, en aquest hipotètic exemple, de les 400 famílies, 300 haurien optat per valencià, però la suma dels percentatges indicaria que són un 50-50.
És de suposar que els resultats comarcals –que també ha ofert la mateixa conselleria- no s’hauran fet seguint aquest mètode, ja que ells tenen també els resultats en votants absoluts, però en realitat no han fet públics els sistemes de càlcul que han utilitzat.
