L’editorial Perifèric acaba de publicar Un ram convuls de síl·labes de vidre. Homenatge a Vicent Andrés Estellés, una edició a cura dels escriptors Josep Lozano i Salvador Vendrell. Parlem amb tots dos poc abans que es presente a la Plaça del Llibre de Gandia (la Safor) aquest dijous a les 19 h.
El 2017 ja es van encarregar de l’edició del llibre col·lectiu Nosaltres, els fusterians, dedicat a Fuster.
Josep Lozano (JL): Sí, perquè pensàvem que les institucions acadèmiques i les administratives o governatives no commemorarien els 25 anys de la mort de Joan Fuster i vam decidir fer el llibre Nosaltres, els fusterians.
Salvador Vendrell (SV): Abans, el 2010 Josep Lozano volia crear una festa que cohesionara la gent de la cultura de parla catalana i va pensar que calia buscar algun element que ens unira. Així, en la Trobada d’Escriptors de la Ribera d’aquell any, celebrada a Castelló (la Ribera Alta), va proposar als assistents organitzar la Festa Estellés, pel seu llenguatge, per la seua temàtica, i la seua proximitat en el temps. Tothom va acollir la idea amb entusiasme i es van buscar tres pobles on començar-la, que van ser Alginet, Benimodo i Manuel.
I quan feia 25 anys de la mort de Joan Fuster, vam creure que s’havia de fer alguna cosa i aprofitant-hi aquest impuls, ho vam proposar als escriptors de la Ribera i, finalment, es va fer més gran i va col·laborar-hi gent d’arreu dels Països Catalans.
I ara, de manera semblant, han tingut cura d’un volum dedicat a Estellés.
SV: El camí el teníem fet i, evidentment, quan comença la censura, quan les institucions no només no fan res per celebrar l’Any Estellés, sinó que boicotegen les propostes, vam tindre clar que havíem de repetir l’experiència. Ens veiem en l’obligació de fer una cosa que els altres no fan. Pensem que les institucions valencianes, sobretot la Generalitat, haurien de commemorar l’Any Estellés. Per què? Perquè és un poeta que ha arribat al poble, els últims anys en part gràcies a la iniciativa de Josep Lozano, que cada any se celebra en nombrosos pobles i ciutats.
JL: Voldria puntualitzar que l’actitud de Les Corts i la Generalitat no sols pretén marginar la celebració, sinó entorpir-la o anul·lar-la. Però també s’ha de dir que la Diputació de València sí que va declarar que promouria l’Any Estellés i l’Ajuntament de València va anunciar que faria alguna cosa, però de moment no ha fet res.
Com ha estat la gestació de l’obra? Perquè hi participen molts autors.
JL: Hi col·laboren 94 persones directament: polítics, periodistes, narradors, poetes, professors universitaris, lectors…
SV: Evidentment, algú s’haurà sentit exclòs perquè no l’hem convidat, però no tenim els contactes de tothom. Partíem de la base de dades que teníem de les persones que van col·laborar en l’anterior volum, però hem acceptat totes els suggeriments. La majoria ha acceptat la proposta i algunes persones no hi han participat per falta de temps o per altres motius. Això és comprensible.
Com es coordina un llibre en què col·laboren tantes persones?
JL: El treball de cura de l’edició sempre és costós. Has de dedicar un temps important. Demanes als autors que s’ajusten a una extensió determinada, però de vegades no es compleix i cal parlar-ne perquè es reduïsca. Cal llegir amb atenció les galerades, corregir… La convocatòria es va fer a mitjan desembre i el llibre acaba de publicar-se ara.
SV: També cal tindre en compte que el llibre té una introducció d’Enric Iborra a la poesia d’Estellés i una addenda amb tres peces: «La censura contra Estellés i el Grup 49 (1976)», una entrevista al pintor Rafael Armengol, i una conversa inèdita d’Estellés amb un jove estudiant d’història, Enrique Fink, el 1984, editada per Vicent Garcia Devis i publicada a La Veu dels Llibres el 6 de gener passat.
Per què han triat aquest títol?
JL: Al principi, pensàvem titular-lo Nosaltres, els estellesians, però la meua dona en va dir que aquest títol era repetitiu i ens va proposar Un ram convuls de síl·labes de vidre, que és un dels versos de «Sonata Isabel».
SV: I no hi va haver discussió, perquè no ens agradava l’altre, i, quan vam veure l’alternativa de Magda Añon, la dona de Josep, ens vam posar d’acord de seguida.
JL: Molta gent ens ha dit que els agrada més aquest títol que el que havíem triat inicialment.
SV: Hi hem afegit Homenatge a Vicent Andrés Estellés. Això de ser estellesià tampoc no té massa sentit. Ser fusteria sí que té un sentit més ampli. Polític, per exemple, no? Nosaltres, els estellesians no sé si té sentit. T’agrada la poesia d’Estellés, però com t’agrada la de Salvat-Papasseit o la d’altres autors.
Com ja han comentat, davant del rebuig de les principals institucions valencianes a celebrar l’any Estellés, iniciatives de la societat civil com la seua, són fonamentals per a commemorar el centenari del naixement del poeta de Burjassot.
JL: A penes hi ha hagut iniciatives públiques. Se n’ha fet alguna, per exemple, l’obra teatral Arbres de pols, de Pau Alabajos, que es va estrenar el 10 de març al Teatre Principal de València. En canvi, hi ha entitats i col·lectius que sí que s’han mobilitzat. Així, entre altres, el 6 de març Intersindical Valenciana va dur a terme un acte d’homenatge al poeta, i el 27 d’abril ACPV i Cent d’Estellés van organitzar un acte commemoratiu del centenari del seu naixement, titulat País Valencià, la mirada d’Estellés al teatre Olímpia de València. També, el 28 d’abril, per iniciativa de l’Associació Cultural Algoleja, es van penjar als balcons d’Alginet més de quaranta poemes d’Estellés. I a Benimàmet s’ha pintat un mural dedicat al poeta.
A més, El Pont Cooperativa de Lletres va presentar el 3 de maig a la Fira del Llibre de Castelló de la Plana l’obra col·lectiva i il·lustrada Estellés desconegut. Una correspondència pòstuma». I també s’han publicat llibres d’especialistes, com ara Primera lliçó sobre Vicent Andrés Estellés, de Ferran Carbó i Jordi Oviedo; Oli calent del gresol de la vida, que recull tres llibres estellesians; Ciutat a cau d’orella, Donzell amarg i La Nit, una edició a cura de Josep Ballester, o l’antologia Una tendresa oculta (poemes escollits), a càrrec de Jaume Pérez-Montaner.
D’altra banda, Andreu Valor ha tret a carrer el disc A mamar tots els versos; hi ha previstes actuacions de l’espectacle Estellés de mà en mà, de Francesc Anyó i Borja Penalba, o s’ha remasteritzat peces l’àlbum Estellés en solfa, del rapsode Salvador Bolufer i el compositor Enric Murilo.
Prompte començaran les presentacions del llibre, on seran les primeres?
JL: Sí, aquest dijous, 16 de maig, farem la primera a la Plaça del Llibre de Gandia; el divendres 24 de maig, a l’Espai Fuster de Sueca; el 4 de juny a la llibreria Pynchon & Co d’Alacant; el 6 de juny a la Casa de Cultura de l’Alcúdia, i al setembre, a la Setmana del Llibre en català de Barcelona, i a l’Octubre CCC de València. Aquestes són les que ja tenim previstes.
