Diferents entitats i formacions polítiques han mostrat la seua preocupació pels resultats anunciats pel conseller d’Educació, José Antonio Rovira, de la participació en la tria de la llengua base i per les conseqüències que podria tindre l’aplicació del plebiscit.
Escola Valenciana, per exemple, ha anunciat la preparació d’un recurs d’alçada «perquè totes les famílies que es consideren afectades pels llistats d’alumnat assignats a una llengua base per al curs 2025-2026 i per la consulta de la llengua base puguen exercir els seus drets a estudiar en valencià».
La mesura està dirigida a les famílies que o bé no han pogut votar en la consulta, que han assignat una llengua al seu fill o filla que no coincideix amb la triada en la votació o bé que han votat per error tècnic o humà una llengua diferent de la que realment volien triar.
L’entitat ha pres la decisió d’oferir aquest suport després de la roda de premsa que ha protagonitzat el conseller Rovira, que ha titllat la consulta com «un gran èxit» mentre que Escola Valenciana entén que la votació ha creat «un problema innecessari» i «no s’hauria d’haver produït mai».
A més, critiquen també que el conseller haja celebrat el percentatge de participació, d’un 58% segons dades de la Generalitat, ja que això implica «la banalització del dret a l’educació en la llengua pròpia del territori».
Gonzalo Anaya
Una altra de les entitats que han qüestionat la consulta després que el conseller Rovira haja fet públiques les dades de participació és la confederació d’associacions de mares i pares d’alumnes Gonzalo Anaya, que creu que és «temerari i matemàticament impossible, per una qüestió de ràtios» que, tal com afirma el conseller, «el 100% de les famílies tinguen plaça en la llengua triada».
A més, consideren que el percentatge de participació fet públic, el 58,61%, és «molt insuficient i molt fluix per a ser la primera vegada que s’habilita una votació oberta 24 hores durant huit dies i per internet». Entenen que aquest percentatge no és «res comparable amb qualsevol altra convocatòria de participació de les famílies que és presencial i que es fa en una jornada escolar i en horari limitat». I recorden que «239.671 famílies s’han quedat fora de la consulta per raons diverses» i que, en aquest cas, «la plaça i l’opció lingüística la decidirà Rovira», cosa que «també va en contra del dret a l’elecció de centre que van fer en el seu dia quan van escolaritzar els fills i les filles per primera vegada».
Famílies pel Valencià
D’altra banda Famílies pel Valencià, entitat constituïda per a respondre a la llei de «llibertat educativa» de la qual emana la consulta, considera que la baixa participació registrada en la consulta de la llengua, que no ha arribat al 60%,«demostra que aquest no era un problema real als centres educatius i que, per tant, el procediment no era necessari».
A més, consideren que el percentatge de votació es deu a «la gran mobilització pel valencià que s’ha desenvolupat en totes les comarques els últims mesos», i creuen que és «inacceptable» que la Conselleria només haja facilitat aquest dimecres les xifres de participació i que no haja informat del sentit del vot. «És una falta de transparència total per part de l’administració», han criticat, i lamenten que «l’única solució que donen és anar centre per centre per saber quins han sigut els resultats».
Per últim, recorden que moltes famílies no han pogut participar en la consulta, especialment les estrangeres i les que tenen fills d’adopció o d’acollida, cosa que provocaria que el procediment «no haja tingut un mínim de garanties democràtiques».
Compromís
Per últim, la coalició Compromís ha exigir anul·lar la consulta després que haja «deixat fora 240.000 famílies» i de «consolidar-se el vot en blanc pel manteniment del model del Govern del Botànic», interpreten.
Per als valencianistes, les dades de participació de la consulta «contrasten amb les xifres de participació de consultes sobre elements estructurals, com per exemple la jornada escolar, que estan per damunt del 70%». La coalició recorda que «quasi la meitat de les famílies no han participat, malgrat que tots els actors de la comunitat educativa han animat a la participació i ningú ha promocionat l’abstenció pels greus efectes que podria tindre en la matrícula de l’alumnat».
Gerard Fullana, portaveu d’Educació de Compromís a Les Corts, creu que «el fet és encara més greu perquè aquesta consulta és, de facto, quasi un procés de matriculació que determina l’aula i l’escola on aniran els nostres fills i filles i només han participat el 58% de les famílies». Fullana també ha recordat que «en l’època en què existien les línies l’elecció de model el feien el 100% de les mares i dels pares a través de la matrícula».
