Després de la desena edició de la Maerà celebrada el passat cap de setmana a la Ribera Alta, els maeros preparen les properes edicions amb perspectiva. De moment, i per a l’any que ve, el col·lectiu aspira a celebrar la Maerà en una única etapa al llarg del dia. Si fins ara aquest esdeveniment s’ha desenvolupat en dues jornades consecutives, ara la intenció és fer tot el trajecte a través del riu Xúquer en un sol dia des de l’illa d’Esgoletja (a Sumacàrcer) fins l’assut d’Antella -7,5 quilòmetres- amb els participants traslladant-se amb els troncs d’arbre pel curs fluvial, tal com es feia fa un miler d’anys. La jornada culminaria amb l’arribada dels maeros amb torxes i amb una posta de sol, amb una posada en escena dominada, tal com va ocórrer en l’última edició, per les torres humanes de la muixeranga.
Però els maeros pensen també a més llarg termini. Si enguany aspiren a que la seua activitat siga declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO i treballen en aquesta candidatura, el col·lectiu també mira més enllà i valora la possibilitat d’organitzar una trobada internacional d’aquest gremi a la Ribera Alta per celebrar, al 2028 o al 2029, la tradicional assemblea general que es fa cada any des que es creara a la Pobla de Segur, al Pallars Jussà, on els maeros són distingits com raier».
Així, la localitat d’Antella rebria la IATR, sigles en anglès de l’Associació Internacional de Ganxers i Raiers de Fusta, en la qual participen integrants del col·lectiu dels estats i dels països en què tenen presència organitzada: el Canadà, Bòsnia, República Txeca, Àustria, Finlàndia, França, Itàlia, Letònia, Polònia, Romania, Eslovàquia i l’Estat espanyol, on hi ha maeros o raiers al País Valencià, a Catalunya, a l’Aragó, a Navarra i a Castella la Manxa.
A la candidatura per convertir l’activitat en Patrimoni Immatierial de la Humanitat participen Alemanya, Polònia, República Txeca, Àustria, Letònia i l’Estat espanyol, territoris on els maeros s’han preocupat d’investigar documents històrics i altres evidències de mètodes de flotació de fusta per vies fluvials, així com també treballen per preservar els ecosistemes d’aigües naturals, llacs, rius i boscos. Fins a 38 associacions formen part d’aquesta col·lectivitat a nivell internacional.
