Sergi Gallego Rico, (Castalla, l’Alcoià, 1978) professor de Física de la Universitat d’Alacant i director del Departament de Física, Enginyeria de Sistemes i teoria del Senyal, ha coordinat el llibre La llum: enigmes, mites i tecnologia, publicat per la Universitat d’Alacant, que aprofundeix en aquest aspecte. En parlem.
-Els valencians som excepcionals pel que fa a la nostra relació cultural amb la llum, o aquesta relació està generalitzada en tots els pobles del món?
-Tots els pobles tenen una relació important amb la llum. Al llibre en parlem: la llum era una deïtat per a qualsevol poble, era un fenomen que estava per damunt dels humans. Expliquem, de fet, que els ibers ja tenien aquesta relació amb el sol. Però és evident que els valencians tenim una relació innegable amb la llum i el foc, que són elements molt lligats a la nostra cultura, i a fora també ens coneixen per aquesta característica.
-Parlen, per exemple, dels fenòmens lumínics que sí que doten el País Valencià d’una imatge paisatgística singular, per exemple l’explosió rogenca que coincideix amb els dies de ponentada.
-Hi ha una dita que diu: «cel rogenc, o pluja o vent ». La difusió dels rajos, quan la incidència del sol és molt obliqua, es pot veure millor quan el vent de ponent deixa el cel més net. És el que al nostre territori coneixem com a ponentada, i ens regala aquesta imatge tan espectacular.
-Diuen també que la contaminació lumínica “ens roba” les estrelles.
-Hi ha un capítol que parla de l’astronomia i sí, aquest és un problema que s’ha generalitzat els últims anys i que s’observa quan es mira des de dalt el territori. Els fanals il·luminen el cel i ja no es veuen les estrelles com es veien abans, quan eren pràcticament tota l’orientació de què disposaven les civilitzacions antigues. Aquesta tradició es perd perquè costa de veure el cel més que abans, amb aquesta il·luminació tan poc sostenible. Ara hi ha projectes per protegir al cel i pal·liar aquest fenomen, projectes que es basen en una limitació de la il·luminació de les construccions i que prioritzen la no contaminació del cel, de la mateixa manera que en qualsevol projecte d’enginyeria civil es mira d’evitar l’impacte de la contaminació de l’aigua.
-Tal com apunten, segons l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia, utilitzant tan sols una part dels recursos proporcionats pel Sol i amb la tecnologia actual, l’Estat espanyol seria capaç de cobrir el 70% de les necessitats d’aigua calenta de les llars. S’aprofita suficientment aquesta font d’energia?
-No s’aprofita, òbviament, tot i que hi ha hagut un canvi de legislació per a canviar aquesta realitat. Hi ha el risc que ens passem de frenada amb una bombolla energètica. Ja coneixem els macroprojectes de les grans empreses que especulen amb l’energia fotovoltaica. A Espanya tenim moltes hores de sol i és una font molt aprofitable. També és cert que, a nivell mundial, hi hauria escassetat de material silici cristal·lí per a fabricar els panells. Des que els xinesos han entrat en el mercat els preus han abaixat molt, però si tots férem panells tindríem un problema: no tenim silici suficient. En tot cas, òbviament, podríem aprofitar molt millor aquesta font. Alemanya duplicava fa cinc anys Espanya en l’energia obtinguda d’aquesta font, cosa impensable tenint en compte les seues condicions climàtiques i les nostres. Ara això es comença a corregir.
-Pel que fa a la irrupció de l’energia fotovoltaica que comenta, no hi ha possibilitat de conciliar energia amb territori?
-Hi ha, és clar, el perill de generar una bombolla a través de la macroespeculació. Però no hi ha més remei que conciliar energia i territori. S’ha de cuidar l’entorn de manera ordenada i amb una legislació adequada. Ara, l’acord ha de ser de tota la societat, i l’únic camí és aquest.
-Per últim, al capítol de la fibra òptica parlen del futur imminent del computador purament òptic. Què serà i com serà aquest computador?
-La computació quàntica ja està revolucionant el món dels processadors i tenim a l’abast els primers dispositius comercials. Per altra banda, els xips òptics són el següent pas, compten amb l’avantatge de treballar amb llum, que és molt més ràpida que la velocitat electrònica i a més no perden energia escalfant-se. Els computadors òptics són el futur. No sé a quin termini, però és el futur de la computació, que hui es gasta a gran escala en la mineria de dades i en la intel·ligència artificial. Són molt més ràpids, més eficients, i serveixen per computar més dades en menys temps. Crec que aquesta revolució computacional la veurem nosaltres.
