Els diferents llibres que formen la col·lecció l’Ordit de Publicacions de la Universitat d’Alacant han teixit una veritable trama entre el coneixement universitari i la societat. Les darreres aportacions han sigut ressenyades en les pàgines del diari La Veu i, a més a més, compta amb diferents èxits comercials. La temàtica és variada, dins d’un ventall que va des de llibres de contingut històric a arquitectònic, passant per l’etnobotànic o el climàtic, sempre amb una perspectiva interdisciplinària i pensant en el gran públic lector, però sense abandonar en cap moment el rigor. En l’últim títol, la col·lecció ha volgut, sense perdre la seua essència, mirar cap al futur, i ho ha fet viatjant damunt de la llum.
La llum és un element transversal que abasta multitud de ciències: història, biologia, art, astronomia, òptica, fotònica, física quàntica i relativista i fins i tot robòtica. Va ser determinant en l’origen mateix de l’Univers i de la vida, i sense les tecnologies basades en la llum la societat no hauria assolit el benestar actual. Però el seu abús també ha provocat canvis que no són tan positius.
Podem traçar una línia paral·lela entre l’evolució de l’ésser humà i el seu control sobre la llum. Inicialment va ser mitificada i relacionada amb la idea de divinitat. Al mateix temps, la domesticació del foc, va comportar canvis en les nostres digestions i va obrir la possibilitat d’abandonar els hàbits exclusivament diürns gràcies a l’ús de fogueres, cresols o ciris, un fet que es va radicalitzar amb la creació de la bombeta elèctrica a finals del segle XIX. Des de la invenció del làser, les tecnologies basades en la llum han suposat una revolució tecnològica sense precedents en camps com la transmissió i emmagatzematge d’informació, la visió robòtica, la medicina, etc. Així, si el segle XX va ser conegut com el segle de l’electrònica, probablement aquest segle XXI serà conegut com el segle de la llum. Per aquest motiu, l’ONU va nomenar el passat 2015 l’Any Internacional de la Llum i les Tecnologies Òptiques i va establir el 16 de maig com el Dia Internacional de la Llum, en commemoració del dia de 1960 en què es va aconseguir la primera emissió làser. Com ha ocorregut en el passat, el nostre futur estarà determinat pel domini de la llum. En aquestes idees es fonamenta el nou llibre de la col·lecció l’Ordit La llum: Enigmes, mites i tecnologia.
El llibre pretén oferir respostes, des de camps, disciplines i perspectives molt diferents, a la pregunta «com determina la llum el nostre món?». Per a fer-ho, s’ha comptat amb diferents experts de prestigi internacional que han desenvolupat els catorze capítols del llibre, coordinats pel catedràtic de Física Aplicada Sergi Gallego. Cada capítol ens proporciona respostes a aquesta pregunta des d’una visió i temàtica diferent.
Els dos primers capítols tenen un plantejament més arrelat al territori, com a senyal d’identitat de la col·lecció. El primer, La llum en els espais de culte de l’antiguitat, escrit pel polifacètic Daniel Iborra, analitza com els llocs de culte de la prehistòria i els temples de l’antiguitat del sud valencià estan marcats per la mitificació de la llum. En el segon, L’observació del nostre cel, el grup d’astrofísics encapçalats per Guillem Bernabeu, ens ofereix una guia per a observar les estrelles i ens explica quin cel veiem des del migjorn valencià.
Els quatre capítols següents deixen arrere la mitologia i s’endinsen en un enfocament més naturalista. La llum en l’origen de la vida, escrit pel reconegut divulgador Carles Martín Cantarino, parla de com la llum ha marcat l’origen i, sobretot, el posterior desenvolupament de la vida en la Terra. En La visió humana, Valentín Viqueira ens explica com funciona el nostre principal òrgan de detecció lumínica. Dolores de Fez ens ensenya en Un món de colors la manera que tenim els éssers humans de distingir diferents tipus de llums, els colors, i què passa quan hi ha individus que no en són capaços. En Alguns efectes òptics de la vida quotidiana, Sergi Gallego ens resol alguns enigmes que han desconcertat la humanitat durant segles i que en realitat no són més que efectes òptics: la fata Morgana, els miratges en els dies calorosos, el blau del cel o l’espectre de Brocken, entre d’altres.
A continuació hi ha un conjunt de tres capítols que mostren les primeres conseqüències del control humà de la llum en temes fonamentals per a la vida humana: la imatge, l’energia i la il·luminació, respectivament. Així, en el capítol Instruments òptics Inmaculada Pascual i Marta Morales expliquen el funcionament d’instruments òptics bàsics com el telescopi o la càmera fotogràfica. En Aprofitament energètic de l’energia solar, Jorge Francés i Sergi Gallego ens apropen a uns dels majors reptes que tenim com a societat, l’abastiment energètic. En La llum artificial, Cristian Neipp mostra el camí que ha seguit l’ésser humà per al control de la nit i la foscor i, a més a més, com combatre la contaminació lumínica.
Amb el capítol titulat El làser i les seues múltiples aplicacions, escrit per Marta Morales i Eva María Calzado, s’enceta la darrera part del llibre, on apareixen aplicacions tecnològiques avançades amb moltes línies de recerca en què a hores d’ara es treballa en la Universitat d’Alacant. Actualment el làser es fa servir per a quasi tot: cirurgia, depilació, marcatge de materials, restauració d’obres d’art, etc. En La difracció: quan les ones troben obstacles, Andrés Márquez ens explica com es difracta la llum i quines utilitats té aquest fenomen, com la famosa fotografia 51 de Rosalind Franklin, que va servir per a descobrir la forma de doble hèlice de l’ADN i que va obrir la porta a la genètica. En L’holografia: molt més que imatges tridimensionals, el reconegut divulgador Augusto Beléndez, premi de la Reial Societat Espanyola de Física per aquesta tasca, ens parla de la tècnica hologràfica, estretament vinculada a la Universitat d’Alacant: no debades el primer holograma a l’Estat espanyol es va enregistrar en aquesta universitat, que va disposar un Centre d’Holografia conegut arreu del món. En La fibra òptica Daniel Puerto ens explica com la llum ha modificat el concepte d’immediatesa i ha canviat el nostre concepte de distància, i segurament també canviarà el funcionament dels ordinadors del futur. Per concloure, José García y Miguel Ángel Cazorla, experts en robòtica, expliquen en La visió artificial com veuen les màquines i tot el ventall d’aplicacions que apareixen quan adquireixen aquest sentit.
Malgrat tractar alguns temes molt profunds i tecnològics, el text té un marcat caràcter divulgatiu i la lectura del llibre és molt amena i atractiva, apta per qualsevol persona. A més a més, compta amb magnífiques imatges que il·lustren profusament el contingut i que fan goig ja només passar els fulls. Podríem dir que el llibre és pura llum. Un llibre que ajuda a entendre el passat, el present i el futur de la humanitat.
Els llibres de Publicacions de la Universitat d’Alacant es poden comprar en les llibreries habituals o en el seu web.
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
