El Tempir d’Elx, l’entitat que treballa per defensar la llengua al sud del domini lingüístic, ha publicat un fil de missatges a la xarxa social X, fins fa poc coneguda com Twitter, per a explicar les contradiccions a què s’enfronta la Conselleria d’Educació, liderada per José Antonio Rovira (PP), arran de la modificació anunciada sobre deixar en mans dels pares i mares, i no de la comunitat educativa, la tria de la llengua en què l’alumnat rebrà les classes.
Segons aquesta entitat, que es pregunta si les famílies tenen llibertat per a elegir la llengua vehicular dels seus fills en l’ensenyament, «el dret a l’educació no garanteix el dret de triar la llengua docent», en tant que «en cap país del món els pares no elegeixen la llengua vehicular dels seus fills en un ensenyament públic: és l’administració educativa qui en regula l’ús». El Tempir, basant-se en el punt huité del Decàleg de Plurilingüisme, insisteix que «la competència» de la tria de la llengua docent «és de la Generalitat, perquè, d’una banda, forma part del dret a l’educació que ha de desenvolupar i, de l’altra, de l’organització de l’activitat educativa que ha de gestionar: cap sentència ni tribunal internacional no ha reconegut mai als pares el dret a elegir la llengua vehicular en l’educació».
L’associació també considera que «el contingut essencial del dret a l’educació implica un contingut mínim que resulte obligat per la naturalesa de la llei i pels interessos jurídics que protegeix, per això, tot allò que supose encabir les conviccions subjectives dels pares en el dret a l’educació és aliè al contingut estrictament jurídic. Per això», abunden, «el dret de triar la llengua vehicular no deriva del dret a l’educació», diuen referenciant els arguments del jurista Antoni Milian. «Per tant, és l’administració educativa qui regula l’ús de les llengües vehiculars en l’ens. Una vegada que l’administració en regula l’ús, aleshores els pares triaran en quina línia volen matricular els seus fills (en el passat) o en quina escola els matricularan d’acord amb les seues preferències o gustos pel que fa als percentatges establerts a l’hora de vehicular matèries en valencià, castellà i anglès».
Més arguments
A més a més, des d’El Tempir recorden també que «ni els tractats ni els tribunals internacionals no han reconegut mai un dret a elegir la llengua de l’ensenyament. En tot cas, el dret a rebre l’educació en una llengua és un dret subjecte a la regulació. Els pares no trien i després l’administració ho consagra». També apunten que «l’elecció d’una o altra llengua no pot ser objecte de discriminació», i «l’actual Generalitat sembla que vol legalitzar la discriminació envers el valencià en les comarques castellanoparlants i en ciutats grans i mitjanes valencianes». En aquest sentit, la consulta que la Conselleria d’Educació vol fer a les famílies perquè trien la llengua en què volen que els seus fills i filles reben les classes «oblida el deure estatutari d’especial protecció i respecte a la recuperació del valencià», vigent a l’article 6.5 de l’Estatut, alerten.
El Tempir també es pregunta, atès que la consulta serà telemàtica, segons sembla, si «l’administració educativa serà l’única que tindrà control i accés» a dita consulta, si n’hi haurà campanya informativa, si estarà oberta a tota la comunitat educativa i als sindicats i també a les associacions que treballen per l’ensenyament en valencià.
Per últim, des d’El Tempir adverteixen que «no acceptarem un plurilingüisme que faça inviable el valencià com a llengua vehicular en ciutats grans i mitjanes del país ni que siga discriminatori amb les comarques castellanoparlants».
