El Butlletí Oficial de la Província (BOP) de València ha publicat aquest dimecres l’anunci de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, encapçalada per l’alcalde de Benimodo (la Ribera Alta), Paco Teruel (PP), sobre l’aprovació definitiva del reglament de la Institució Alfons el Magnànim (IAM), en què, segons la disposició final primera, «l’Institut de Ciències Socials i de la Cultura, l’Institut de Ciències Físiconaturals, l’Institut d’Humanitats i de Patrimoni i l’Institut d’Història queden suprimits i en conseqüència cessen els respectius titulars».
Per tant, la Diputació ha destituït, sense comunicació prèvia, han apuntat fonts pròximes, el director de l’Institut de Ciències Socials, Antonio Ariño, catedràtic de Sociologia a la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València (UV); el director de l’Institut de Ciències Físiconaturals, Vicent Martínez, catedràtic d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València i membre de l’Observatori Astronòmic de la mateixa institució, i el director de l’Institut d’Història, Ismael Saz, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de València, especialitzat en el falangisme i la dictadura franquista. La direcció de l’Institut d’Humanitats i Patrimoni estava vacant des que l’artista, escriptora i historiadora de l’art Anna Moner va renunciar al càrrec després que a finals del 2023 la Diputació decidira no renovar el contracte al sociòleg Vicent Flor com a director d’El Magnànim i substituir-lo pel filòleg Josep Enric Estrela.
Quan Flor va ser nomenat director a finals del 2015 va assegurar que volia retornar a l’entitat la seua funció d’afavorir «la cultura crítica, agrade més o menys al poder polític» i erigir-la en un referent «prestigiós i útil» a la societat, reflex de la seua diversitat, «que tinga el valencià com a llengua destacada de publicació i investigació».
En aquest sentit, a principis del 2016, l’organisme es va denominar Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i Investigació, amb l’objectiu de «reforçar el paper de la institució en el camp de la investigació», i configurar un centre d’investigació «de primer ordre, que col·labore amb les principals universitats i centres investigadors i culturals valencians». El fet de mantindre el nom anterior al començament del nou implicava «un clar homenatge a la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació (IVEI)» i «una declaració d’intencions».
Així mateix, el centre va establir una «nova estructura de treball» que buscava un «equilibri entre Humanitats i Ciències» a través de diversos instituts dedicats a aquestes matèries i que havien de funcionar de manera coordinada.
