Una amiga sempre recorda que al seu poble, la Vila Joiosa (la Marina Baixa), al blau li diuen asul. És evident que és un castellanisme, però, aporta certa visió sociolingüística que com a mínim a l’hora de dir el mot es fa el so valencià de la grafia z. Una paraula mal dita amb sonoritat /z/, és a dir, una s sonora es transforma en un indicatiu de diferència lingüística i cultural, perquè eixe forma d’expressar eixa grafia que tantes vegades s’ha llegit, es valencianitza.
Un poc així és el que passa amb l’Orxateria Azul d’Alacant. És un nom en castellà, però la seua mateixa existència, forma de funcionar, antiguitat i tradició, són una espurna de valencianitat en el cor de la ciutat de la llum. Diari La Veu està fent una sèrie anomenada «El país de l’orxata», en què ja hem visitat l’orxateria Santa Catalina de València, Daniel d’Alboraia i Gelats Sirvent de Benidorm. En aquesta ocasió, seguim al sud.
Telefonem dies abans d’anar, com hem fet amb la resta, per saber si ens poden atendre. Amb amabilitat, ens responen: «No és que no vulguem, és que no podem. Quan vingues veuràs les cues. Les entrevistes les fem al maig, perquè a l’estiu és impossible».
L’espai
En el carrer Calderón de la Barca 38, en la vorera dreta que mira cap a la plaça de bous hi apareix un cartell blau. Però amb forma de got. Tota una façana amb taulell d’una tonalitat obscura i setinat. Una cua ja anuncia el que trobarem. Tres tauletes a fora plenes, dos tamborets a dins encaixats a l’esquerra i tres més a dins aptes només per a dues persones.
Al matí atén una de les propietàries i a la vesprada ho fa l’altra. Ambdues, Mari Ángeles i Inmaculada estan amb un seguit de treballadors que no paren ni un segon. A diferència de la resta d’orxateries que hem visitat fins ara, el turista hi és el client principal i primordial. Potser amb l’excepció de Daniel. Allà es troben més curioses i gents de l’àrea metropolitana de València.
Azul és com un bar de barri, però d’orxata. D’eixes orxateries de tota la vida en les quals acabaves de passar després de treballar i de pas encomanaves un litre de la nostra beguda vegetal per prendre abans de la nit en família.
L’oferta gastronòmica
L’aparador mostra les típiques tonyes alacantines. Menudes, però que tants xiquets i xiquetes alacantines després de la postguerra han menjat amb gelat de torró a l’estiu i xocolate a l’hivern. Ens quedem amb ganes de tastar-ho, però no pot ser tot.
El servei
El servei és en barra. De sobte, hi ha un tresor. Una taula buida. La cua avança de pressa. Les treballadores són molt àgils en la seua feina. A les parets fotos antigues dels primers anys i de tota la història de l’orxateria. Un santuari que obri només per la temporada i que va fundar Alejandrina Candela Carbonell, dona emprenedora.
El producte
L’orxata està deliciosa, fresca, molt fresca. A l’àrea metropolitana de València no es pren tan fresca com a Alacant normalment. És clar que la primera que es va desenvolupar va ser la de gel i la líquida va ser després, com ens va dir Quico de Daniel, però la calor més sufocant d’Alacant fa que la mixta o granissada siga més popular a l’alacantí. Els fartons mollencs i fullats. Artesans d’eixos que encisen, que són addictius. És l’opció que fins al moment més ens ha calmat la basca. Acabat, és el moment d’alçar-se i anar-se’n. S’ha de deixar lloc perquè la filera avance. Ah! I si no vols sucre, també en tenen. No patisques.
L’Orxateria Azul també ofereix una varietat de granissats i altres begudes tradicionals, sempre mantenint un alt estàndard de qualitat. L’ambient acollidor i el servei amable fan de cada visita una experiència memorable, immersiva. Sens dubte, és un lloc obligatori per als amants de l’orxata i per a qualsevol que busque gaudir d’una autèntica experiència gastronòmica valenciana de soca-rel a Alacant. Sí, a Alacant. Com si de l’Orxateria Asul es tractara i al cor es viatjara.
