Castelló per la Llengua presentarà al·legacions a la proposta de l’equip de govern de l’Ajuntament de Castelló de la Plana d’oficialitzar la doble denominació de la ciutat, tal com el ple municipal va aprovar el 30 de maig amb els vots a favor del PP i Vox, i en contra del PSPV i Compromís.
Paral·lelament al ple, l’entitat va llançar el manifest «El nom és Castelló de la Plana. Un nom propi per a un poble digne», i es va concentrar a la plaça Major amb l’objectiu de recollir suports a favor del manteniment exclusiu com a topònim oficial de Castelló de la Plana.
El col·lectiu remarca que «”Castellón de la Plana” no és el nom genuí del municipi: és una traducció incerta per a castellanitzar el topònim que s’ha usat només durant contextos d’imposició política i lingüística des del Decret de Nova Planta».
Per això, reivindica «l’ús normal del nom Castelló de la Plana, un nom que respon a la identitat històrica i lingüística valenciana de la capital de la Plana», i exigeix que «es valore i respecte la llengua pròpia mantenint el nom de la ciutat en valencià».
Document base per a les al·legacions
El col·lectiu anima la ciutadania a presentar al·legacions i posa a l’abast de tothom un document base per a fer-ho en què, entre altres punts, s’assenyala que «si ens fixem en l’evolució etimològica del topònim Castelló, es comprova que l’alternativa castellana “Castellón” no prové del mateix ètim llatí i, per tant, no pot ser històricament el topònim genuí de la ciutat de Castelló» i que «“Castellón” és només una traducció inadequada al castellà de “Castelló” que comença a usar-se a partir dels segles XV i XVI i en un context d’imposició política i lingüística on s’obliga a utilitzar el castellà en tots els documents oficials. Així doncs, el topònim “Castellón” és només un topònim adaptat erròniament a la llengua castellana imposada».
I, per tant, s’hi sol·licita que «se suprimisca l’Informe que avala el canvi de denominació oficial del municipi en la forma bilingüe, amb la introducció de la forma castellana “Castelló de la Plana/Castellón de la Plana” i es mantinga el topònim “Castelló de la Plana” com a únic topònim oficial del municipi».
El filòleg i sociolingüista Vicent Pitarch va explicar en dos articles publicats a Diari La Veu a finals de maig el perfil del topònim Castelló en la seua condició formal, filològica, i com Castellón ha passat a representar l’alternativa castellanitzadora. Pitarch conclou: «En definitiva, constitueix una contradicció insuportable la pretensió de restituir-lo com a topònim oficial d’un municipi valencià. A més de superflu, és conflictiu».
«Obsessió» per castellanitzar el nom
Cal recordar que el juny del 2023, en la primera Junta de Govern Local, l’alcaldessa, Begoña Carrasco, va signar el decret mitjançant el qual s’iniciava el procediment administratiu per a la recuperació del topònim bilingüe. Compromís ha retret al PP la seua «obsessió» per a invisibilitzar el valencià amb l’eliminació de la forma exclusiva del nom de Castelló de la Plana.
D’aquesta manera, començava l’expedient i tota la tramitació administrativa perquè la ciutat tornara a denominar-se oficialment en les dues llengües, tal com se li va concedir el 19 de juliol del 1982. Un nom que va passar a ser només en valencià el 22 de març del 2019, quan la Generalitat Valenciana va aprovar la forma exclusiva Castelló de la Plana, després que l’Ajuntament acordara l’any anterior sol·licitar el canvi amb els vots dels tres socis del Pacte del Grau-PSPV, Compromís i CSeM-, i amb l’oposició del PP i Ciutadans.
