L’«Obra literària» de l’escriptor de Benissa reuneix les seues publicacions i materials inèdits

La Institució Alfons el Magnànim ha publicat El vici de la introspecció, el tercer volum de l’Obra literària de Josep Iborra. El títol procedeix d’una anotació breu de l’autor, que apareix en un dels seus assaigs publicats en la primera part d’aquesta obra completa.

Aquesta és la tercera part d’un projecte encetat el 2021 per l’editorial de la Diputació de València que té el propòsit de recopilar l’obra d’aquest escriptor de Benissa (Marina Alta) nascut el 1929. El primer títol de la sèrie va ser Una literatura possible, editat en dos volums que contenen una tria de més de set-centes crítiques escrites per a diverses publicacions periodístiques i en les quals comentava l’actualitat editorial, així com la història de la literatura valenciana.

El 2022 es va publicar el segon títol, Diari 1965-1977, amb molt de pes de la reflexió assagística i amb una aportació intel·lectual notable.

Ara, amb El vici de la introspecció, el lector trobarà reflexions sobre Montaigne, Spinoza, Heidegger, Sant Agustí, Pascal i sobre corrents filosòfics diversos a través dels quals Iborra, que va faltar al 2011, desenvolupa «una aventura intel·lectual que s’identifica amb un procés d’interrogació i de coneixement de la realitat i del propi jo, entrelligada d’una manera indestriable amb la reflexió sobre la literatura i el món de les idees», explica l’editorial a través d’un comunicat.

El vici de la introspecció, de Josep Iborra

Un volum dividit en tres parts

El Magnànim també informa que El vici de la introspecció està dividit en tres parts: «El descrèdit de l’humà», que gira al voltant de la centralitat del jo en la cultura moderna europea; «Espigolant Montaigne», basada en les reflexions profundes sobre aquest assagista; i la correspondència entre Josep Iborra i Josep Garcia Richart, amics íntims que intercanviaven reflexions culturals.

Iborra es va llicenciar en Dret i en Filosofia i Lletres, es va doctorar en Filologia Romànica amb una tesi sobre Joan Fuster i va ser director adjunt de l’Institut de Ciències de l’Educació entre 1976 i 1981. També va ser membre del Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València i va col·laborar en diverses publicacions com ara el setmanari El Temps, la revista Saó, L’Espill o Serra d’Or, a més de publicar diversos llibres d’assaig literari.

Comparteix

Icona de pantalla completa