La Institució Alfons el Magnànim i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) han coeditat el llibre L’últim serf, de Maria Ibars, qui enguany ha sigut nomenada Escriptora de l’Any 2024 per part de l’AVL.
Carles Mulet s’encarrega de la introducció i l’edició d’una novel·la considerada generalment com l’obra culminant de Maria Ibars. L’últim serf va ser la seua última novel·la en publicar-se i va eixir a la llum setmanes després de la mort de l’autora, al gener del 1965, tot i que l’havia acabada el 1958. Mulet destaca que la publicació de la novel·la en 1993, en la col·lecció Biblioteca d’Autors Valencians, d’Edicions Alfons el Magnànim, va constituir «una cita essencial en l’impuls del coneixement, la recuperació i la valoració de l’escriptora Maria Ibars». Això s’esdevenia en el context de l’organització i desenvolupament de l’any commemoratiu del naixement de Maria Ibars, després de pràcticament trenta anys de la seua mort.
L’obra
L’obra està ambientada en el primer terç del segle XX, «un període clau en el desenvolupament econòmic i social de Dénia i la seua comarca, la Marina Alta, per la irrupció de la modernitat i la consegüent crisi de la societat tradicional», destaquen des de l’AVL a través d’un comunicat. L’últim serf, novel·la que es pot situar dins del corrent de la novel·la social dels anys cinquanta, gira al voltant del naixement de la consciència obrera entre els treballadors i treballadores de la pansa i la seua organització i lluita.
Tot i tractar-se d’un relat de ficció, segons l’AVL «són evidents els elements autobiogràfics que Maria Ibars incorpora a l’obra, com ara tot un univers de personatges basats en la realitat de la Dénia del moment, començant pel mateix Batiste, personatge que amb la seua fidelitat total a l’amo dona títol a la novel·la, veritable transsumpte del pare de Maria Ibars, que fou durant molts anys l’encarregat del magatzem Arguimbau i home de confiança del seu patró». Un altre aspecte destacable del llibre seria el protagonisme de les dones, senyores o treballadores del magatzem, però totes víctimes d’una societat profundament masclista.
L’últim serf, en aquest sentit, «és un gran retaule fet des de l’afecte envers aquell món precari al qual Maria Ibars se sentia plenament lligada i des de la solidaritat amb aquell munt de gent anònima i subalterna que el sostenia». La novel·la, «humaníssima», està contada des d’una mirada escèptica respecte del progrés i recelosa respecte de la «condició humana», expliquen des de l’entitat normativa del valencià.
