L’escola valenciana d’historieta va arribar a ser responsable de gairebé el 80% de la producció de tot l’estat durant les dècades dels 50 i 60 del segle XX. El nostre protagonista d’aquesta setmana és prou més jove, però es força probable que sense aquest context mai hauria arribat a l’elit del còmic mundial.
Salvador Larroca va nàixer a València el 1964 i des de ben menut es va obsessionar amb les històries de ciència ficció i superherois que li arribaven sobretot en forma de còmic, sobreto Iron Man, Spiderman, X-men… L’anècdota que explica com el seu «primer record» en el seu interès per aquests temes es remunta a una Nit de Reis, quan havia demanat un casc d’astronauta i en desembolicar el regal en va aparèixer un de romà. Decebut es va preguntar com els Reis d’Orient s’havien pogut equivocar tant «un casc és un casc, que més dona» va respondre la mare tirant pilotes fora.
Força autodidacta, va aprendre a dibuixar des de ben menut, copiant còmics sencers dels seus personatges preferits i ben prompte començaria les primeres publicacions a la revista de l’institut i en fanzins autoeditats on retratava la nit valenciana més macarra d’inicis dels 80, amb títols com «Historias de Manguilandia».
Amb 17 anys aconsegueix el primer projecte amb Editorial Valenciana, el mític segell de novel·les de quiosc i còmics on va publicar també un altre protagonista: Pascual Enguídanos. Va col·laborar en publicacions com SOS, presentada com una «revista de terror per a adults». Llavors, però, Editorial Valenciana havia viscut ja els millors temps i a Larroca li pagaven soles cinc pessetes per pàgina. «La tinta era més cara», explica.
En aquells temps havia de treballar com a cartògraf també dibuixant catàlegs de mobles i perspectives per a promotores immobiliàries, però no va defallir en el seu somni de poder viure de dibuixar còmics, una opció que en aquell moment començava a intuir que no podia ser publicant a l’estat espanyol. Amb tot, no va tirar la tovallola i va decidir dibuixar una historieta original per a diferents revistes i editorials, inclosa Playboy, adaptant-ne la temàtica als interessos de cada una. Per a sort per a ell, però, la que va respondre va ser Planeta deAgostini, que tenia la representació de Marvel a l’estat, que li va encarregar una sèrie de pòsters dels seus personatges preferits.
D’ací, el 1993, va fer el salt a l’efímera filial de Marvel al Regne Unit, on va poder ja professionalitzar-se plenament en el món del còmic, dibuixant sèries com Dark Angel i Death’s Head II.
L’etapa americana
Amb el tancament de la filial de Marvel van acceptar-lo per fer una prova a la seu central de Marvel, a Nova York. El fet de començar amb la sèrie del personatge Ghost Rider a mitjans dels anys 90, una sèrie menor però que, en les seues paraules li va «permetre madurar a poc a poc» i «anar creant un estil propi».
Amb el temps, Larroca s’ha integrat a l’elit del còmic estatunidenc, dibuixant SpiderMan, Capità Amèrica, Iron Man, Els 4 Fantàstics i Els Venjadors, per a Marvel, però també Flash Gordon per a DC Còmics. El 2009 guanyarà el premi Eisner a la millor sèrie nova amb «L’invencible Iron Man», amb guió de Matt Fraction, esdevdenint l’únic valencià en guanyar el guardó de còmic més prestigiós del món.
El 2015, l’editorial li encarregaria una sèrie de Darth Vader i encara agarraria la sèrie principal de «Star Wars».
En molts dels seus còmics ha «colat» personatges o elements espanyols com per exemple la reina Letizia Ortiz, qui va aparèixer com a presentadora d’uns informatius en la sèrie «Newuniversal» publicada el 2007 i 2008. O un pòster dels dibuixos animats Los Lunnis en l’habitació de Peter Parker en un còmic de Spiderman.
