El Consell Jurídic Consultiu, institució que es pronuncia sobre els canvis legals que pretén dur a terme l’administració valenciana, ha qüestionat la manera com el PP vol modificar la coneguda com a Llei de Plurilingüisme amb l’única finalitat, de moment, de reduir la presència del valencià a les aules.
Fins ara, i tal com va verbalitzar el conseller d’Educació, José Antonio Rovira (PP), a Les Corts, la intenció és modificar la llei esmentada per tal que les zones considerades castellanoparlants per la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) vegen reduïdes les hores lectives en valencià, tal com estava establert abans de l’arribada del Botànic, impulsor de la citada Llei de Plurilingüisme.
D’aquesta manera, comarques com la del Baix Segura, els Serrans, l’Alt Palància, la Plana d’Utiel o el Racó d’Ademús, entre d’altres, a més de localitats castellanoparlants inserides dins de comarques amb poblacions valencianoparlants, no estarien obligades a assumir als seus centres educatius un mínim del 25% de les classes en valencià, tal com determinava la Llei de Plurilingüisme.
Controvèrsia
El problema, en canvi, és que el conseller d’Educació ha mirat d’introduir aquesta modificació legal a través de la coneguda com a Llei d’Acompanyament dels Pressupostos de la Generalitat del 2024. I ho ha fet, segons alerten els sis membres del Consell Jurídic Consultiu, sense haver presentat un informe amb la consideració del Consell Escolar, el màxim òrgan consultiu i de participació social en la programació general de l’ensenyament valencià, que intervé de manera preceptiva en els assumptes que afecten l’ensenyament al País Valencià.
Segons els sis membres del Jurídic, la modificació proposada pel conseller Rovira a la Llei d’Acompanyament afecta l’àmbit de l’ensenyament i els drets de l’alumnat, de tal manera que hauria d’haver inclòs el parer del Consell Escolar.
Alhora, també aconsellen que canvis com el d’una llei educativa s’efectuen a través d’una modificació legal adreçada a aquesta matèria, i no mitjançant un canvi normatiu vinculat a una llei pressupostària que, d’alguna manera, dissimula o fa poc visible aquest canvi legal.
Per últim, tres dels sis membres del Jurídic, que són Joan Carles Carbonell, Fernanda María Lapresta i Javier de Lucas, consideren que en ser el valencià oficial a tot el territori, privar els alumnes dels territoris castellanoparlants de l’ensenyament en aquest idioma podria anar contra l’Estatut.
Aquestes observacions han de ser escoltades pel Consell, tot i que no està obligat a aplicar-les.
