El Consell va aprovar el 17 de desembre passat el canvi de denominació del municipi de Castelló de la Plana per la forma bilingüe Castelló de la Plana/Castellón de la Plana, després que el ple de l’Ajuntament de la ciutat ratificara el 5 de novembre del 2024 (amb els vots a favor de PP i Vox) el canvi de denominació del municipi incorporant-hi el topònim en castellà. Una castellanització del nom que ha oficialitzat aquest dilluns el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).
Cal recordar que el juny del 2023, en la primera Junta de Govern Local, l’alcaldessa, Begoña Carrasco, va signar el decret mitjançant el qual s’iniciava el procediment administratiu per a la recuperació del topònim bilingüe. Compromís ha retret al PP la seua «obsessió» per invisibilitzar el valencià amb l’eliminació de la forma exclusiva del nom de Castelló de la Plana.
D’aquesta manera, començava l’expedient i tota la tramitació administrativa perquè la ciutat tornara a denominar-se oficialment en les dues llengües, tal com se li va concedir el 19 de juliol del 1982. Un nom que va passar a ser només en valencià el 22 de març del 2019, quan la Generalitat Valenciana va aprovar la forma exclusiva Castelló de la Plana, després que l’Ajuntament acordara l’any anterior sol·licitar el canvi amb els vots dels tres socis del Pacte del Grau -PSPV, Compromís i CSeM-, i amb l’oposició del PP i Ciutadans.
El filòleg i sociolingüista Vicent Pitarch va explicar en dos articles publicats a Diari La Veu a finals de maig del 2024 el perfil del topònim Castelló en la seua condició formal, filològica, i com Castellón ha passat a representar l’alternativa castellanitzadora. Pitarch conclou: «En definitiva, constitueix una contradicció insuportable la pretensió de restituir-lo com a topònim oficial d’un municipi valencià. A més de superflu, és conflictiu».

Protestes
Des del moment en què PP i Vox van promoure la castellanització del topònim, diverses entitats s’han oposat a aquesta mesura per a defensar que el nom oficial de la ciutat figure en la llengua del país. Castelló per la Llengua, entitat que reuneix altres associacions per a defensar aquest criteri, va llançar el manifest titulat «El nom és Castelló de la Plana: un nom propi per a un poble digne», convocant diverses concentracions amb aquest propòsit i denunciant el govern local de PP i Vox per voler «invisibilitzar» la llengua pròpia.
A més, Castelló per la Llengua també va convidar a fer al·legacions contra aquesta mesura que finalment s’ha acabat aprovant a l’Ajuntament i també per part del Consell.