El govern PP-VOX del País Valencià ha portat a terme una sèrie de reformes normatives en l’àmbit educatiu que han suposat un fort enfrontament amb la comunitat educativa, amb el colofó de la vaga educativa del 23 de maig. Una de les reformes que no ha sigut molt qüestionada i que, de fet, ha sigut beneficiosa per a l’especialitat de Música, que amplia la seua presència en l’ESO, és la recent reforma del currículum de l’ESO en el decret 66/2024.
Amb esta reforma es tornen a baixar les hores de classe que cursa l’alumnat en l’ESO, la qual cosa no té moltes veus en contra entre alumnat, professorat i famílies, però un dels danys col·laterals d’esta reforma i que ha passat desapercebut en els mitjans, és la baixada d’hores de l’assignatura d’Educació en Valors Cívics i Ètics en 4t d’ESO. Esta és una matèria de marcat enfocament filosòfic i crític que fàcilment s’associa a la polèmica batalla cultural entre dreta i esquerra que ens retrotrau a l’Educació per a la Ciutadania de Zapatero i el nom de la qual sembla maleït per al professorat que la imparteix, sotmés sempre a esta lluita política en la qual partits d’esquerra i centreesquerra semblen voler reduir-la a un catecisme progressista i partits de dreta abominen d’ella per considerar-la una ferramenta d’adoctrinament i no un espai d’educació crítica, democràtica i filosòfica.
La LOMLOE solament obliga al fet que es done una hora d’esta matèria en qualsevol curs de l’ESO que cada administració educativa considere, prova que tampoc es considera una assignatura molt valuosa per al nostre govern central, i el govern autonòmic ha decidit seguir els passos d’altres autonomies i reduir-la a una hora. Cal dir que no s’han vanat d’esta retallada en cap declaració, per la qual cosa no sembla un altre d’eixos actes populistes de guerra cultural contra els valors basats en els drets humans que associen amb el socialcomunisme en els seus agressius discursos, sinó més aviat una decisió tecnocràtica de suposat baix perfil ideològic, la més ideològica de les decisions, amb l’ànim de restar una hora de classe a l’alumnat de 4t d’ESO. Des d’esta perspectiva s’ha considerat que educar en valors es pot fer de manera transversal i que una matèria de caràcter filosòfic que els analitze, els qüestione i promoga la construcció autònoma de la personalitat no és tan necessària, idea que, malauradament molts gestors de tot l’espectre polític compartirien.
La Plataforma per l’Ensenyament Públic es va fer càrrec d’esta situació i va assumir en el seu manifest per la vaga del 23 de maig les reivindicacions de sindicats i de l’Assemblea de Filosofia del País Valencià, però no va servir perquè l’actual govern canviés la seua decisió.
Ara que s’estan organitzant els horaris del pròxim curs en els centres educatius estem començant a veure el que ja prevéiem, el gruix de retallades d’hores que l’administració està realitzant en els centres educatius es dirigeix als departaments de Filosofia. Alguns equips directius entenen que suprimir places d’este departament i assignar centenars d’estudiants a un únic docent és un minvament en la qualitat educativa i col·laboren oferint optatives, coordinacions i codocències, uns altres aprofiten la baixada d’hores per a exhaurir als departaments, impedint que s’oferisquen optatives amb alta demanda o obligant al fet que els docents augmenten al màxim legal les seues hores de classe
Això suposa una situació de greuge per als docents de Filosofia, que estem veient com la nostra situació laboral empitjora, amb funcionaris desplaçats dels seus centres i molts interins que este curs no treballaran, però també és un perjuí per a l’alumnat, que no podrà ser atés en les condicions que mereix. Amb una assignatura d’una hora setmanal, tenint en compte que hem de cobrir 18-20 hores lectives, els nostres horaris es veuen replets de grups de 25-30 estudiants per hora, en alguns centres petits i mitjans un únic docent de filosofia es farà càrrec d’aproximadament la mitat de tot l’alumnat, arribant a tindre més de dos-cents alumnes als quals avaluar i tractar atenent les seues necessitats específiques, a més de preparar una nova prova PAU de la qual encara no tenim cap model. Com promourem el debat i el diàleg socràtic en grups enormes d’estudiants que tractem una hora setmanal com si estigueren en una cadena de muntatge? El currículum es torna impracticable i l’avaluació objectiva i rigorosa una missió impossible.
De nou, com quasi sempre que es dona un canvi curricular, la filosofia és atacada, qüestionada o, com ara, menystinguda. Els docents especialistes de la matèria ens enfrontem a un pròxim curs aterridor, amb una enorme càrrega de treball que repercutirà en l’alumnat. Este i les famílies no entendran per què, a part de l’omnipresent Religió, solament hi ha una assignatura d’una hora setmanal en tota l’ESO i pensaran si potser això no vol dir que és una matèria sense importància, de farciment, en la qual millor valdria no aprofundir. De nou, ens toca resistir i demostrar a les aules la immensa riquesa que proporciona l’estudi de la filosofia, tot i que siga a contracorrent.
Carlos Villanueva és docent de filosofia en l’educació pública i membre de l’Assemblea de Filosofia del País Valencià.
