“Mazón ha mentit i menteix tantes vegades que ja no se’l creu ningú. Cada dia que passa és més indigne. Cada dia que passa al govern és més indigne. Si ell no vol dimitir, els que li donen suport haurien de fer-lo dimitir. Parlem de mentides, d’àudios manipulats, d’amagar les telefonades… Cada dia en fa una de nova. Recordem que, al començament, va mentir fins i tot respecte a amb qui havia dinat.
És clar que Mazón no vol assumir les seues responsabilitats, però també ho és que la societat valenciana li ho reclama. No només les associacions de víctimes, sinó tota la societat. Mazón ja no pot ni eixir al carrer sense que algú li recorde què va passar aquell dia. Veurem fins on arriben les responsabilitats penals, però que té una responsabilitat política que ha d’assumir és evident.”
Amb aquesta contundència s’expressa la periodista de Catarroja (‘Horta Sud) Mariló Gradolí, qui després de la barrancada del passat octubre, ha assumit una nova lluita que probablement ni ella ni ningú hauria volgut assumir mai: la de ser la presidenta de l’Associació de Víctimes de la DANA – 29 d’octubre de 2024.
Aquest és un dels testimonis recollits al llibre Memòria del fang, de Rebel Edicions, amb textos de Pau Alabajos i Ricard Chulià, i fotografies de Rose Hurtado, que es presentarà el 15 d’octubre, a les 19 h, a la llibreria Somnis de Paper de Benetússer (l’Horta Sud). Hi participaran els autors i Rut Moyano, del Comitè Local d’Emergència i Reconstrucció.
Un relat coral
Memòria del fang “naix del dia de la dana del 29 d’octubre del 2024 i mira més enllà: és un projecte fotogràfic i literari que vol comprendre l’endemà de la tragèdia i obrir un debat col·lectiu sobre com reconstruir el país des del territori i en temps d’emergència climàtica”, assenyala l’editorial.
Pau Alabajos i Ricard Chulià conversen amb testimonis del món de la cultura, la música, el teatre, la literatura, el sindicalisme, l’activisme, la docència i els serveis públics: Rut Moyano (Benetússer), membre del Comité Local d’Emergència i de Reconstrucció de Benetússer, de l’Acord Social Valencià i del sindicat CGT; Xavi Castillo (Picanya), director de la companyia Pot de Plom Teatre; Laura Paredes i Enri Polo (Algemesí), propietàries de la Llibreria Samaruc; Laia Garcia i Jorge Cabezas (Benetússer), propietaris de la Llibreria Somnis de Paper; Mariló Gradolí (Catarroja), presidenta de l’Associació de Víctimes de la DANA 29O; Nando Durà (Albalat de la Ribera), membre de la Unió Llauradora; Marta Garcia (Catarroja), bateria del grup Bèrnia; Ferran Torrent (Sedaví), escriptor; Eva Gisbert (Picanya), propietària de la Llibreria Fan Set de València; Vicent Olmos (Catarroja), historiador, editor i director d’Afers; Albert Dasí (Bétera), mestre de l’Escola Gavina de Picanya; Xavier Richart i Cristina Martí (Algemesí), músics i especialistes en el món de la dolçaina i la música tradicional valenciana; Rafa Sanchis (Aldaia) viu a Londres i és membre de l’associació Valencians UK, explica la història dels seus germans, que varen morir ofegats a sa casa; Esther Coronado (Paiporta), periodista i presidenta d’Amananta i assessora de lactància responsable del Taller de lactància de Paiporta; Sílvia Cortés (Algemesí), una de les creadores de Suport Mutu, una eina amb la qual, a través de les xarxes socials, posaven en contacte les necessitats dels afectats amb les possibilitats de qui hi podia ajudar; Joan Escrivà (Paiporta), editor de la revista Camacuc; Jordi Graupera (Barcelona), escriptor i filòsof, explica la història de Voluntaris DANA Cat, i Edu Mejías (Palmera), bomber del Consorci de la Diputació de València.
Els autors subratllen que “les seues veus conformen un relat coral que transita del dolor a la reflexió, i de la pèrdua a l’esperança compartida” i “aporten visions diverses sobre el paper de la cultura, la responsabilitat política, la força del suport mutu o la necessitat d’una reconstrucció coherent amb el territori i amb el context climàtic actual”.
Des de Torrent (l’Horta Sud), una de les localitats afectades per la barrancada, Memòria del fang s’ha concebut com “un exercici de memòria col·lectiva i compromís cívic“. “Les imatges de Rose Hurtado -capturades als pobles que van patir la riuada- dialoguen amb textos que combinen emoció i anàlisi, cicatrius i projecció cap al futur”, remarca l’editorial.
“L’endemà vàrem tindre una sensació d’abandonament molt gran”
Mariló Gradolí , en un altre moment de l’entrevista, explica com va ser l’endemà de la barrancada:
“Vàrem tindre una sensació d’abandonament molt gran fins que van vindre les persones voluntàries a ajudar-nos. I mai estarem prou agraïts a totes les persones que varen vindre a tirar-nos una mà, a consolar-nos i a escoltar-nos. Foren els que ens posaren en el mapa, perquè el nostre món es va fer molt xicotet, molt reduït, i quasi no teníem informació. Però allà no passava res, no es menejava res, o almenys eixa era la sensació que teníem. Després hem sabut que el govern de Mazón va rebutjar les ajudes d’altres autonomies.
I gràcies que varen vindre tots els voluntaris a ajudar, perquè, si no encara estaríem allà.”
Diari La Veu avançarà en exclusiva els pròxims dies més fragments dels testimonis aplegats en Memòria del fang.
