Quines dificultats té fer periodisme independent? Com s’organitzen els projectes periodístics? Quina importància tenen per la llengua? Quines amenaces afronten? Quina ha de ser la relació amb els polítics?
Aquestes i altres preguntes van planar en la conversa que, amb el títol “Periodisme alternatiu i llengua catalana” van mantindre les periodistes Gemma Garcia, de La Directa, i Joan Canela, de Diari La Veu, al Casal Popular La Bugadera del barri barceloní d’Horta, organitzat per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL), en motiu del 25 d’Abril, Diada del País Valencià.
Tots dos projectes van explicar com a través d’orígens i evolucions molt diferents, i amb models periodístics diversos, es pot contribuir a bastir una galàxia comunicativa en valencià, arrelada al territori i independent dels poders polítics i econòmics, sempre que, evidentment, es dispose d’una sòlida base social que sostinga els projectes.
“No som competència, sinó més aviat complementaris”, expressava Garcia en un moment de la conversa. En el seu cas, el periodisme d’investigació i els reportatges a fons, han permés a La Directa eixir del nínxol primer de lectors activistes del moviments socials i arribar a un públic més ampli i a una gens menyspreable influència política. Des del cas d’Ester Quintana –una dona que va perdre l’ull per una bala de goma a Barcelona el 2012 i que les investigacions de La Directa van acabar provocant la dimissió del llavors conseller d’Interior Felip Puig- fins a la demostració que les dades econòmiques i de visitants de la Copa Amèrica estaven falsejades, passant pel descobriment de l’operació d’infiltració d’agents de la policia espanyola a col·lectius d’esquerres, La Directa ha aconseguit fer-se un nom com a mitjà de referència en periodisme d’investigació molest amb el poder.
Per la seua banda, Diari La Veu, destaca pel seu model de periodisme valencià i en valencià, “molt escàs per desgràcia al País Valencià”, va remarcar Canela, que ha permés que puga “convertir-se en referent per a un sector de la població, que considera el diari com a un dels únics canals de difusió per a les seues propostes”. La cobertura de la DANA –va destacar el periodista- és el que ha possibilitat a Diari La Veu fer un salt endavant en audiència i difusió, després de la refundació del diari el 2021.
Censura i poder polític
“La censura existeix i qui diga que mai l’han censurat és que no ha fet bé la seua faena”, va defensar Canela, tot explicitant que “el periodisme consisteix a trepitjar ulls de poll, i si no ho fas, potser no estàs fent periodisme”.
Les pressions dels partits polítics –“especialment els amics”, van coincidir ambdós periodistes-, però també les querelles i la possibilitat de processos judicials quan es toquen certs temes són les altres amenaces que es van posar sobre la taula.
En el cas de La Directa, Garcia va destacar sobretot la persecució contra el seu redactor Jesús Rodríguez, que va obligar-lo a exiliar-se a Suïssa durant huit mesos. “Ho vam llegir com un atac a La Directa i al nostre model de periodisme”, va explicar Garcia, assenyalant la coincidència entre les acusacions i la publicació de les investigacions sobre les infiltracions policials.
Pel que fa al Diari La Veu, Canela va recordar la delirant Inspecció de Treball –finalment arxivada- que va intentar afonar econòmicament el projecte per la seua línia editorial durant el procés sobiranista català.
