El Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) ha desestimat la suspensió cautelar sol·licitada per Compromís de l’ordre per la qual es convoca la consulta a les famílies sobre la llengua base, convocada per la Conselleria d’Educació, encapçalada per José Antonio Rovira, entre el 25 de febrer i el 4 de març, «a resultes del que puga jutjar la Sala quan entre en el fons de la qüestió». Els magistrats ja havien denegat les mesures sol·licitades per Acció Cultural del País Valencià, Famílies pel Valencià i diversos particulars. Així, el jutjat recorda que l’ordre que regula la consulta està vigent i compleix el mandat una llei –la de «llibertat educativa»–, que també està en curs. D’altra banda, el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei, tot i que el mateix tribunal estatal també en va rebutjar la suspensió cautelar.
Així, en una interlocutòria, la Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa del TSJ desestima la petició, ja que entén que cap dels motius que exposa la coalició i, «en rigor, quant al fons, es presenten prima facie com a afectats per vici de nul·litat».
Entre altres, Compromís sol·licitava la nul·litat per «l’absència de la preceptiva memòria econòmica exigida, per la realització del tràmit de participació ciutadana sense les garanties establides per la llei, per falta del tràmit d’informe de les conselleries afectades» o per «vulneració del dret arreplegat en l’article 3.3 de la Constitució Espanyola, ja que els alumnes dels municipis de predomini lingüístic castellà no tenen garantida la vehicularitat del valencià amb les mesures que s’estableixen en l’article».
A més, rebutja, com exposava Compromís, que «les llistes d’alumnes que resulten d’aquesta consulta determinaran la distribució d’unitats en cadascuna de les llengües base així com l’adscripció de l’alumnat a les diferents unitats amb caràcter previ a l’admissió per al pròxim curs escolar», la qual cosa «produeix danys de molt difícil reparació o irreparables».
El TSJ no acredita «cap efecte negatiu»
No obstant això, el TSJ comparteix la posició de l’Advocada de la Generalitat i considera que «no s’acredita cap causa objectiva que justifique un efecte negatiu, mal o perjudici irreversible o d’impossible o difícil reparació, ni s’aporta el menor indici del mal que suposaria l’execució de l’ordre», sinó que es fa «una al·legació més prompte genèrica dels danys sense que existisca causa objectiva que justifique l’efecte negatiu manifestat».
És més, conclou que «el mandat legal i el procediment de la consulta gaudeixen de presumpció de juridicitat en tant no hi haja pronunciament sobre el fons de totes dues normes» i, per això, «la suspensió de la citada ordre sí que afectaria l’interés general en impossibilitar l’elecció de la llengua base mitjançant una consulta per al curs 2025-2026, qüestions aquestes manades en la Llei 1/2024».
D’igual manera, apunta que suspendre l’eficàcia de la vigència de l’Ordre de la consulta pel règim i sistema que la Llei estableix, o pels possibles efectes en funció dels seus resultats, «suposaria en certa manera admetre la inconstitucionalitat de la Llei, funció que només competeix al Tribunal Constitucional».
Quarta vegada que el TSJ desestima mesures cautelars
Sobre aquest tema, fonts de la Conselleria d’Educació han dit que que és «la quarta vegada que el TSJ desestima una petició de mesures cautelars davant la consulta de la llengua base, després de rebutjar les d’UGT, ACPV, Famílies pel valencià i CCOO».
En aquest sentit, ha recalcat que «sempre« han mantingut que la consulta «pretenia que les famílies triaren la llengua base dels seus fills -més castellà o més valencià- amb absoluta llibertat i convicció» i que «no s’entenia que uns certs col·lectius rebutjaren que les famílies tingueren veu i vot».
A més, recorden que la consulta «es va fer amb absoluta normalitat i va llançar un resultat equilibrat -50,53% valencià i 49,47% castellà- d’acord a la realitat» del País Valencià, «on conviuen dues llengües oficials amb absoluta normalitat». En la consulta va participar el 58,61% de les famílies.
