L’exposició itinerant «Maria Beneyto. Vida ferida de lletra» ha iniciat el seu recorregut pel País Valencià per a retre homenatge a l’escriptora, escollida Escriptora de l’Any 2025 per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). La mostra, amb textos del professor Josep Ballester, presenta una dotzena de panells que recullen la trajectòria i l’obra de l’autora nascuda a València el 1920, una figura fonamental en la literatura valenciana contemporània.
Els plafons han sigut dissenyats per Gimeno Gràfic i mostren la complexitat d’una obra escrita en un context advers. «Maria Beneyto trenca els models conservadors de la feminitat i projecta una veu poètica i narrativa d’una força extraordinària», ha explicat Carme Manuel, presidenta de la Comissió de l’Escriptora de l’Any 2025.
La itinerància de l’exposició arranca el 20 de febrer a la Biblioteca Pública Lluís Fullana de València, on es podrà visitar durant una setmana. Posteriorment, viatjarà a Quart de Poblet, la Biblioteca del Mar de València, el Centre d’Interpretació Carmelina Sánchez-Cutillas d’Altea, l’IES Clot del Moro de Sagunt i l’IES El Saler, entre d’altres. La previsió és que la mostra passe per un centenar de municipis fins al 31 d’octubre.
L’aposta per escriure en valencià
L’exposició recorre la biografia i l’obra de Maria Beneyto, fent especial èmfasi en una de les seues decisions més rellevants: escriure en valencià en plena dictadura franquista. Els primers anys de la seua trajectòria literària estan marcats pel castellà, amb l’obra inicial Canción olvidada (1947). Tanmateix, als anys cinquanta, l’escriptora estableix vincles literaris que l’animen a fer el pas cap al valencià.
El 1952, influïda pels germans Vicent i Xavier Casp, publica Altra veu a la col·lecció L’Espiga de l’Editorial Torre. En aquesta etapa també coneix Manuel Sanchis Guarner, Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés, figures clau en la seua consolidació literària. El 1956, amb Ratlles a l’aire, guanya el Premi Ciutat de Barcelona, i el 1976 obté el Premi Ausiàs March de Gandia amb Vidre ferit de sang (1977).
Una veu narrativa pionera
Maria Beneyto no només destaca en la poesia, sinó que en els anys seixanta irromp en la narrativa amb obres com El río viene crecido (1959), que retrata les riuades de València. En aquest camp, una de les seues obres més rellevants és La dona forta (1967), considerada una de les novel·les més importants de la literatura valenciana de la dècada. Guardonada amb el Premi Joan Senent (1965), s’ha convertit en un referent per la seua capacitat de tractar temes de forta càrrega emocional i social.
L’exili interior i el reconeixement tardà
Un dels apartats més colpidors de l’exposició és el que tracta l’exili interior de Maria Beneyto entre 1977 i 1990. Després de la recepció discreta de Vidre ferit de sang, l’escriptora entra en una etapa de silenci literari que trenca el 1993 amb Després de soterrada la tendresa. A partir d’aquest moment, recupera la seua veu poètica amb títols com Elegies de pedra trencadissa (1997) i Bressoleig a l’insomni de la ira (2003), la seua darrera obra en valencià.
L’exposició també recorda els nombrosos guardons que va rebre en els últims anys de la seua trajectòria: Premi de les Lletres Valencianes (1992), Premi Internacional de la Dona Treballadora de les Corts Valencianes (2000), Premi Isabel de Villena (2008) i Premi Lluís Guarner (2009).
Una veu imprescindible
L’exposició «Maria Beneyto. Vida ferida de lletra», que es pot sol·licitar a través del web de l’AVL, la capacitat de l’escriptora per reflectir l’angoixa i el dolor de la condició humana. La seua obra, marcada per la lluita contra les imposicions i el compromís amb la llengua, continua sent una referència imprescindible en la literatura valenciana.
