Capella de Ministrers ha publicat El Conqueridor, música en temps de Jaume I, un disc que homenatja el rei amb motiu del 750é aniversari de la seua mort. El repertori reuneix 16 obres de música trobadoresca vinculada a la Corona d’Aragó, i també música sacra i andalusina dels regnes de taifes orientals.
L’àlbum és el número 74 de la formació que dirigeix Carles Magraner. Amb 39 anys de trajectòria artística, Capella de Ministrers és considerada un referent internacional de la música històrica. El treball, que ha comptat amb la col·laboració de Lluís Vich Vocalis i l’Ensemble Akrami, està disponible en diverses plataformes i a la web de Capella de Ministrers.
El disc està dividit en tres blocs temàtics: “Ad Honorem Virginis, l’Ars Antiqua a la Corona d’Aragó”; “Amors e Cansó, trobadors de la Corona d’Aragó (segle XII-XIII)” i “Al-hadiqat Al-adai’a (El jardí perdut), música i poesia andalusina a la València dels segles XII i XIII“. El conqueridor inclou obres dels monestirs de Santa Maria de Ripoll de Girona, Sant Jeroni de la Murtra de Barcelona, de la Catedral de Tortosa o del Cant de la Sibil·la a València, i de compositors com ta Raimon de Miraval, Berenguer de Palou, Ponç d’Ortafà, Guiraut Riquier, Ibn Khafaja, Al-Russafi o Ibn al-Abbar.
Un viatge musical a l’edat mitjana
D’aquesta manera, l’àlbum contribueix a difondre el llegat de Jaume I des del món de la música. Magraner ha assenyalat que és “una antologia musical que presentem com un apassionant viatge musical a l’edat mitjana i a l’univers de Jaume I, una figura històrica que continua suscitant molt d’interès”. A més, ha indicat que el treball aporta peces musicals que ajuden a contextualitzar “un personatge polièdric i extraordinàriament rellevant en la nostra història”.
Capella de Ministrers ja va publicar Jaume I el 2008, coincidint amb el 800é aniversari del naixement del monarca. La formació també col·labora i participa en el Festival Jaume I del Puig de Santa Maria, l’indret des del qual el rei va preparar el setge i la conquesta de la ciutat de València el 1238. Així mateix, participa en activitats institucionals i culturals, concerts, conferències i iniciatives de recerca i difusió en nombrosos municipis.
