Carles Caselles presenta Romàntic Dimoni com un projecte que no naix d’un gir oportunista ni d’un simple canvi d’etiqueta, sinó d’una necessitat artística que feia temps que s’acumulava. El músic explica al pòdcast Obrim Portes que la decisió de posar punt i a banda a Smoking Souls el va enxampar en un moment de molta creativitat, però també amb la sensació de repetició: “Després de tants anys i tants discos, era com repetir la mateixa fórmula i aquesta inquietud artística no la sentia coberta.”
Caselles encara recorda l’últim concert del grup, i només mig any després ja s’obri en canal amb una identitat nova, més lliure i més personal. “Sentia aquesta part de mi que necessitava obrir portes per seguir creant des d’un espai més honest en mi mateix”, resumeix.
El disc s’estrena amb una declaració d’intencions. “La voràgine”, el tema d’obertura, arriba amb un videoclip en pla seqüència que, segons parlen Aitor Muñoz, presentador de l’episodi i Caselles a l’entrevista, supera les 100.000 visualitzacions a YouTube. I eixe ordre no és casual: Caselles defensa que la seqüència d’un àlbum és destacada quan tens 12 cançons i vols que l’escolta funcione com un trajecte, quasi com un directe: “És un procés de trobar una dinàmica… que comence en una certa intensitat, després rebaixes, després tornes a pujar… com un directe.”
Una altra columna del projecte és el concepte que travessa les lletres: “amor contra la màquina”. Caselles parla d’amor no com una història íntima i tancada, sinó com una resistència compartida: “Buscar aquesta forma de resistència a través de la tendresa del col·lectiu.” La “màquina”, concreta, no és només tecnologia: és un sistema que accelera ritmes, imposa productivitats i t’arrossega “a viure dins la voràgine.”
El salt de Smoking Souls a Romàntic Dimoni també és una aposta per construir univers. Caselles destaca el paper d’Helga Ambak, responsable de l’estètica, els clips, la portada i la imatge global, però també un suport decisiu en els dubtes personals: “Ha sigut també un suport moral molt fort… no tindré mai paraules per agrair-li.” El “romàntic dimoni” apareix així com un personatge en expansió: ara és “el naixement”, però amb marge per evolucionar en directe i en futurs treballs.
En l’àmbit estrictament musical, el disc posa en valor la figura del productor. Caselles descriu Joel Gilabert com a peça “superimportant” i detalla que la producció ha sigut compartida “quasi 50-50”, fins al punt que el so final respon a una presa de decisions col·lectiva i no a una imposició externa.
També hi ha espai per a les col·laboracions, però amb un late motiv: “No buscava aquesta col·laboració… per números o per arribar a tal.” Entre els encreuaments, Caselles assenyala Tenda, vinculada a la cura dels majors. I remarca una de les peces que més conversa pot generar per l’erotisme i pel vincle territorial: “L’únic xèrvol del Comtat”, inspirada en el barranc de l’Encantada i connectada amb Muro (el Comtat), terra de la seua companya. “És una cançó d’amor pura i dura”, diu.
Romàntic Dimoni es presenta com una fugida endavant i una reconstrucció personal. Primer Moviment és un disc que vol tindre el ritme d’un directe i, alhora, una tesi emocional enfront d’un món accelerat. Amor —i tendresa col·lectiva— contra la màquina.
