El 27 de juliol del 1276 va morir a Alzira (la Ribera Alta) Jaume I, comte de Barcelona, comte d’Urgell, rei d’Aragó, rei de València, rei de Mallorca, senyor de Montpeller i vescomte de Carlat.
El monarca va emmalaltir mentre tornava de la frontera meridional del regne i es va allotjar a la Casa Reial o Casa de l’Olivera, una residència fortificada que havia fet construir a la vila riberenca (actualment, ocupa els números 1 al 13 del carrer Major Santa Maria). Allí mateix va abdicar i va deixar les operacions en mans de l’hereu, Pere el Gran. També va dir als seus fills que havia augmentat deu vegades el poc que li havia lliurat el seu pare. Aquesta afirmació, en bona part exagerada, mostra quina era la idea que el sobirà tenia de la seua persona i del seu paper en l’acreixement, la renovació i el prestigi que havia procurat a la Corona de Catalunya-Aragó. Poc després, quan es dirigia a València, va perir no massa lluny, just on hi ha la creu coberta manada alçar pel seu rebesnet, Pere el Cerimoniós, per a indicar el lloc exacte de la defunció.
Aquest divendres, l’Ajuntament d’Alzira, dins dels actes programats per a celebrar el Dia Internacional dels Museus, ha inclòs la presentació dels treballs arqueològics, duts a terme de novembre a febrer a la Casa Reial o de l’Olivera, com se la coneix popularment, previs al projecte de recuperació del conjunt d’estructures que, junt amb la muralla, conformaven la torre musulmana on es va situar la residència de Jaume I, i on, «segons la tradició, va passar els darrers moments de la seua vida», ha assenyalat el consistori. «Un lloc, per tant, de gran interés cultural i sentimental per a tots el pobles de la Corona d’Aragó», ha subratllat.
Troballes importants
L’arqueòloga Maria Clausi, que ha dirigit les excavacions, ha mostrat al públic assistent al saló d’actes del MUMA el resultat dels treballs i els avanços de l’estudi efectuat. S’hi han descobert estructures, murs i paviments, de diferents tècniques i materials que se superposen segons èpoques històriques, i capes de reblits, intencionats o catastròfics, com és el cas d’algunes làmines de terra dipositades per inundacions del Xúquer.
També s’hi ha trobat una peça ceràmica dels segles X – XI prou sencera que, a falta d’un estudi més detallat, es pot avançar que é una fiola de panxa globular, decorada a la tècnica de corda seca parcial, amb els tradicionals colors verd i morat de l’òxid de manganés. Els motius figuratius representats són zoomorfs, a manera d’ales verticals i, en els intervals centrals, signes amorfs a identificar.
El resultat de les excavacions aportarà la informació dels elements d’interés per a incorporar a l’edifici que cobrirà les restes i es convertirà en un centre museístic que dignifique aquest espai urbà del centre històric de la vila, declarat Bé d’Interés Cultural pel conjunt patrimonial que alberga.
Punt clau en la vida de Jaume I
El regidor de Patrimoni Històric, Xavier Pérez, ha mostrat la seua satisfacció per donar a conéixer a la ciutadania, dins d’aquestes jornades, «el resultat de les excavacions d’un projecte tan necessari com il·lusionant per a tots el pobles de l’antiga Corona d’Aragó, ja que és un punt clau en la història de la vida i mort del rei més destacat i apreciat.»
Així mateix, Xavier Pérez convida a participar en la resta d’actes que completen el calendari: la commemoració dels XXV aniversari de la col·locació de la Creu del Cardenal que presideix la vall de la Murta; aquest dissabte, la jornada de portes obertes amb les visites guiades a la xarxa de museus locals, el MUMA a la Casa de l’Empenyorament, el Museu Faller i l’EtnoMUMA a la Casa d’Alós, i dilluns vinent, la presentació del llibre Tonico Ballester, de Bernat Montagud i Ferran Boscà a la Casa de la Cultura.
Riberana, el catàleg digital de patrimoni de la Mancomunitat de la Ribera Alta, oferix unes primeres imatges a vista de dron de la Casa Reial d’Alzira.
