La consulta sobre la llengua base imposada per José Antonio Rovira ha tingut finalment una conseqüència positiva: soterrar per a sempre més el mite generat pel PP i els grupuscles contra el valencià que aquesta llengua estava «imposada» en l’ensenyament i que hi havia una demanda majoritària per a desterrar-la o, com a mínim, reduir el seu ensenyament a la mínima expressió.
La conselleria d’Educació s’ha agarrat al clau ardent del resultat global de 50,3% en demanda d’un ensenyament vehicular en valencià per un 49,7% en castellà per parlar «d’empat tècnic».
Ara, un detallat informe elaborat pel Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV), el sindicat majoritari en l’ensenyament públic, s’ha encarregat de desmuntar també aquest argument.
L’estudi analitza els resultat per comarques, però també segons propietat dels centres –públic o privat- i per cicles educatius o capitals de comarca i municipis més menuts.
I un dels descobriments més contundents que fa és que històricament l’oferta d’educació en valencià es trobava fins a vint punts per sota de la demanda real de les famílies.
En l’educació pública, el sistema de línies oferia, en els millors moments, un 40% d’unitats en valencià i un 60% en castellà, mentre que les xifres reals són exactament a l’inrevés: 60-40, però a favor del valencià, encara que des del sindicat han rebutjat que es tracte «d’una competició entre llengües». «No creiem que siga contra un o altre idioma, sinó que es tracta de compartir i conviure les dues», ha remarcat el seu portaveu, Marc Candela.
En l’educació concertada la diferència encara és més abismal. Si durant el model de línies, l’oferta en valencià es reduïa a un 7%, després de la consulta, aquesta caldrà incrementar-la fins al 30%. 23 punts de diferència. I això tenint en compte la menor tradició democràtica de l’ensenyament concertat, on molts centres el vot a favor del castellà ha estat del 100% en moltes unitats, uns resultats «a la búlgara» que fan aixecar sospites sobre la pressió dels centres a les famílies.
Casos especialment cridaners han estat els de Dénia o Ontinyent, on malgrat una composició sociològica majoritàriament valencianoparlant, les concertades d’aquestes ciutats han optat pel castellà de forma massiva, fins a un 65,3% en el cas de la capital de la Marina Alta. En el cas de la de la Vall d’Albaida, la diferència encara és més exagerada, amb pràcticament 70 punts de diferència d’opció segons si es tracta del sistema públic o el privat.
Des de l’STEPV han renunciat a comparar els resultats amb l’oferta existent fins ara per «la diferència de models», ja que en tractar-se d’un sistema únic, malgrat que hi havia diferències entre els plans lingüístics de cada centre, fa «molt més difícil extreure conclusions».
El valencià té futur
Una de les dades que revela l’informe és que la demanda de valencià creix més en les etapes més primerenques de l’educació. Així, en educació infantil el resultat global és d’un 53,8 pel valencià davant del 46,2 del castellà. En primària 50,7 per 49,3, de nou amb més pes del valencià, mentre que en secundària les preferències canvien, amb un 47,1 de valencià per un 52,9 per castellà.
Una piràmide que fa esperar que el suport al valencià vaja creixent a mesura que les famílies que més opten per aquesta llengua vagen pujant en el sistema educatiu sense els prejudicis dels que estan anys estudiant en castellà.
De fet, el vot majoritari a favor del castellà en secundària podria explicar-se –davant la manca de dades que ho estudien- per una resistència a canviar de llengua en moltes famílies que han cursat l’ensenyament en castellà fins al moment.
Una tesi que seria reforçada pel fet que en els centres on ja s’estudiava històricament en valencià, el suport a mantenir l’educació en aquesta llengua a les etapes superiors ha estat àmpliament majoritari.
Rebuig a la Llei Rovira
Des de l’STEPV han reiterat el seu rebuig a la Llei Rovira i a la consulta mateixa i han informat que el TSJ els ha admès a tràmit el seu recurs en contra.
«El problema serà ara com s’implementa a la pràctica, que passa amb els 239.000 alumnes, les famílies dels quals no han votat, i com es fan les unitats en cada centre», ha explicat Candela. Ha assegurat que des del sindicat «estaran vigilants» a l’aplicació del resultat i han avançat que estan demanant les dades «centre per centre» per poder tenir una informació més detallada, ja que la Conselleria s’ha limitat a donar percentatges, però no vots totals, per la qual cosa un centre de 50 alumnes computa –a l’hora de fer una mitjana- el mateix que un de 500.
