Amb motiu del recent traspàs del professor Ramon Lapiedra, primer rector democràtic de la Universitat de València, s’han publicat diversos articles d’opinió a propòsit del paper decisiu que va acomplir en la història recent del nostre Estudi General. Estic d’acord amb moltes de les apreciacions que s’hi han fet, i compartisc el juí positiu tocant a la seua actitud d’exemplar fermesa en defensa de la llengua i cultura dels valencians, i de la funció crítica de la Universitat enfront de les intromissions del poder polític i dels grups de pressió.
Em permet discrepar, però, quant a la modificació de l’emblema representatiu de la institució en els Estatuts de 1985: la supressió de la imatge de la Mare de Déu de la Sapiència. El professor i exrector Pedro Ruiz ha apel·lat al “carácter aconfesional de la nueva universidad” i eixa va ser, efectivament, la raó adduïda per al canvi. Val a dir que l’aconfessionalitat no té per què generar conseqüències simbòliques, com no ho ha fet en tants casos d’escuts, banderes o insígnies d’arreu del món. La Universitat de Magúncia –amb la qual, per cert, està agermanada la nostra– té com a emblema únic la figura de santa Maria… La d’Oxford, on ensenyen lliurement ateus o musulmans, mostra en el seu escut heràldic una Bíblia oberta. Les banderes del Regne Unit, Suïssa, els Estats escandinaus, Euskadi, la ciutat de Sueca i tantes altres, consistixen en creus de tota mena. I l’ensenya de la Unió Europea, dotze estreles daurades sobre fons blau, plasma la corona de la Immaculada Concepció tal com apareix al capítol 12 del llibre de l’Apocalipsi.
El Claustre constituent, en un moment d’ebrietat “progressista”, va ultrapassar els límits del respecte a la identitat històrica, i encara del sentit comú. No tenia dret, des del punt de vista moral, a mutilar un símbol rebut amb la fundació mateixa de la Universitat, en l’època foral. El resultat ha estat un emblema mancat de proporció i d’harmonia, amb alguna incoherència “confessional” afegida, com ara mantenir les paraules “Dei gratia”, referides al rei Ferran II.
El fet que la medalla de la Universitat haja conservat la imatge de la Mare de Déu, no deixa de ser, a més d’una altra incoherència, “un premi de consolació”, com diu un amic, fruit segurament de la bona voluntat del Rector Lapiedra. En tot cas, no es tracta de ser de dretes o d’esquerres, sinó de donar raons convincents, i per això crec que l’emblema tradicional hauria de ser restaurat. ¡Tant de bo els intel·lectuals i universitaris progressistes –inclosos els valencians– feren seu el dictum del filòsof Paul Ricoeur: “revolucionaris en política, arcaics en poesia”!
August Monzon i Arazo és professor de Filosofia del Dret i Filosofia Política de la Universitat de València.
