I és que de “ribots” n’hi ha hagut sempre. O no era també un ribot la promesa del Presidente Rodríguez Zapatero i el seu: “apoyaré el Estatut que apruebe el Parlament de Catalunya”?
Però ara el “ribot” l’ha utilitzat Podemos, que es va presentar a les eleccions del 20 de desembre com el partit, l’únic partit (deien els dirigents d’aquesta formació) que realment defensava el referèndum a Catalunya sobre el dret a decidir. I per això deien, com escrivia en un article esplèndid l’amic Vicent Partal, que ells eren els únics sobiranistes i que calia votar-los a ells i no als partits independentistes, ja que només ells garantien el referèndum. Un engany més de Podemos, ja que amb la relació de forces que hi ha al Congrés de Diputats, és impossible celebrar un referèndum pactat. Només cal llegir l’article de Vicent Partal.
Però Podemos també ha utilitzat el ribot amb els grups parlamentaris que Pablo Iglesias, solemnement, havia promès. Ni En Comú Podem, ni En Marea tindran grup parlamentari. Ni Compromís-Podem-És el moment. I això que els grups parlamentaris eren una prioritat per a Podemos.
Per tindre grup parlamentari al Congrés de Diputats, cal complir la legalitat i arribar a un acord. I com que Podemos no ha accedit a l’acord, ni amb En Comú Podem, ni amb En Marea, ni amb Compromís-Podem, ja que el partit de Pablo Iglesias ha passat el ribot, aquestes formacions s’han quedat en blanc. Això sí, el Sr. Iglesias, en la seua “magnanimitat”, ha concedit a En Comú Podem i a En Marea (i també a Compromís-Podem) que s’integren (que queden absorbits o diluïts) en l’anomenat metafòricament, grup “plurinacional” i “confederal” de Podemos. Com el nucli de l’àtom i els electrons que giren al seu voltant. El ribot del Sr. Iglesias és semblant al del Sr. Alfonso Guerra amb l’Estatut de Catalunya i amb el que van aplicar al President Albinyana, i al País Valencià per tal que no poguera accedir a l’autonomia plena amb l’article 151 de la Constitució.
El que ha passat amb les “confluències” amb Podemos (tots hem de “confluir” amb Madrid?), per no dir amb els perifèrics, o amb els de “provincias”, és que s’han vist exclosos de tindre grup parlamentari, tot i la promesa de Podemos, quan altres vegades i en les mateixes circumstàncies, això no havia passat. Només un exemple recent: en la passada legislatura, UPyD, amb el mateix reglament d’ara, va tindre grup parlamentari, pel fet que el diputat de Foro Asturias va passar al grup de la Sra. Rosa Díaz. Ara això no ha estat possible per la negativa del PP i de Ciudadanos i també del PSOE i, recordem-ho (malgrat les promeses), de Podemos! De l’engany de Podemos, com ens recorda el periodista Vicent Partal. O del ribot de Podemos.
I és que la promesa de Podemos de grups parlamentaris per als de “provincias”, ha acabat, com escriu el també periodista valencià Vicent Sanchis, “com el rosari de l’aurora”.
Si Espanya és una, Podemos també ha de ser un sol grup, encara que siga traint el compromís que havia pactat de fer, o com a mínim, d’intentar un grup valencià propi al Congrés. Josep Nadal, diputat valencià a les Corts, ho ha dit amb valentia, clar i valencià: el que ha fet Podemos “ha estat una punyalà”! O un ribot. O un engany.
Ara falta vore de quina manera Podemos defensarà davant del PSOE (van dir que era també una línia roja per a un futur govern) un referèndum pactat a Catalunya. Tot i que em sembla que el Sr. Pablo Iglesias utilitzarà de nou el seu ribot, que, per altra part, sap utilitzar molt bé. I a més, ningú no protesta. Bé, com a mínim, Compromís ha defensat amb dignitat el seu camí, després que Podemos li haja negat la possibilitat d’intentar que formara un grup.
Crec que el Sr. Iglesias s’ha aficionat, com el Srs. Guerra i Abril, al ribot. Deu haver-li agarrat el gust. Fins i tot ha passat el ribot sobre la promesa que va fer de no participar en cap govern que no presidira ell. Perquè ja s’ha proposat ser vicepresident d’un hipotètic govern presidit pel PSOE i ja ha demanat la meitat dels ministeris. ¿Però no havia dit que el que importava era fer polítiques socials i no els càrrecs?
La diputada Àngela Ballester ha dit que la candidatura Compromís-Podem “continua sent un èxit”. Però li ha faltat mencionar el ribot de Pablo Iglesias. Per això crec que l’amic Xavier Pérez l’ha encertat de ple, quan en el seu últim article a La Veu ens diu: “Pablo Iglesias passa de Compromís”. Certament és així. I que ningú no s’enganye. Per cert que quan algú ens enganya per primera vegada, la culpa és d’aquell que ens ha enganyat. Quan la mateixa persona ens enganya per segona vegada, la culpa és dels qui es deixen enganyar.
