“Un segon element necessari perquè la igualtat lingüística esdevinga realitat com a exigència democràtica ineludible és que tothom, la ciutadania en general i els polítics en particular, assumisca que emparar els drets dels valencianoparlants és una qüestió de justícia social. I per què ho és? Per dues raons: la primera, la justícia ha de garantir l’equitat legal, entre desiguals, entre valencianoparlants i castellanoparlants, de manera que s’òbriga així una via de respecte cap a la nostra llengua, premissa bàsica i essencial per a l’augment de la nostra autoestima. Altrament, sense autoestima i amb un sentiment d’indefensió més interioritzat davant la discriminació lingüística, el valencià es reclourà sense remei en l’àmbit domèstic, la darrera fase d’un final que els demòcrates no volem i que altres no tan demòcrates desitgen. La segona raó és una qüestió social perquè cada vegada més el malestar i la demanda de mesures que asseguren desenvolupar la vida en valencià es fan més paleses en les xarxes socials i al carrer davant una discriminació totalment institucionalitzada legalment i civilment”
Enric Beltran Moreno
