Més endavant, quan formàrem el Bloc Nacionalista Valencià, tot ampliant l’espectre polític i millorant els nostres resultats electorals, els grans valedors de l’esquerra modificaren un poc les formes i ens van reconèixer, generosament, el dret a existir; però això sí, a existir de forma que resultara “útil per a l’esquerra”: “el que heu de fer ara és entrar com a corrent en una força més gran perquè els vostres vots siguen útils perquè si no, es perdran i la dreta tornarà a guanyar…”
No cal dir que no els vam fer cas i qualsevol lector pot imaginar perfectament on hauria acabat el valencianisme si ens haguérem plegat a aquestes demandes. Mirades amb una certa distància, aquestes propostes que tant m’irritaven poden semblar dictades per una lògica tàctica basada en el sacrifici de la minoria per tal d’aconseguir els millors resultats per a una suposada “massa de votants d’esquerra”, que ha de jugar amb una llei electoral molt poc favorable. Però les circumstàncies actuals demostren que no és això el que amaga aquesta demanda de sacrifici. Perquè ara que hem avançat encara més i des del BLOC, Iniciativa del Poble Valencià, els Verds-EQUO i Gent de Compromís hem construït Compromís, la força majoritària de l’esquerra valenciana sense cap dubte, ara se’ns torna a demanar el mateix! Pensava ingènuament que ja me n’havia lliurat però la cançó no ha variat gens ni mica: “Són unes eleccions històriques (com abusem d’això, dels moments “històrics”) i vosaltres podeu aportar molt, cal que aneu del bracet d’una força estatal per a… us imagineu com acaba la frase?, doncs sí “per a ser útils per a la unitat de l’esquerra i guanyar a la dreta”.
El que hi ha darrere d’aquesta estratègia pertinaç no és per tant una tàctica electoral que faça més rendible el vot d’esquerres, el que s’hi amaga és la voluntat de fer fora del joc les forces valencianistes, tant quan érem minoritàries com ara que som majoritàries. Per què sempre ens hem de sacrificar nosaltres? Per què és Compromís qui ha de suportar la pressió per fer pactes? Per què ningú demana als altres que es dissolen, que no es presenten i tot el que històricament ens han demanat a nosaltres quan érem els petits del conte? Doncs perquè per a molta gent d’ aquesta “esquerra de veritat” el valencianisme és l’element prescindible, sempre.
Per a nosaltres no. Volem existir i treballar pel nostre país, això és tot. I ho fem amb la consciència ben tranquil·la. Fa molt de temps que em vaig vacunar contra la sensació de culpabilitat que em volien transmetre aquests adalils del progressisme ben entès: si la dreta guanya les eleccions, qualsevol elecció, és perquè la ciutadania els ha votat, amb tot el que això implica, per incòmode que resulte. Els valencianistes no som els culpables. Tot el contrari, som un element, imprescindible, per canviar aquest país nostre i millorar la vida de les persones que hi viuen. Aquesta és la nostra obsessió, i en això continuem.
Jordi Sebastià – Eurodiputat de Compromís-Primavera Europea
