«Vam fracassar perquè teníem el cap de llista més impresentable de tots, aquest pobre desgraciat, aquest polític desnonat del món de la política local.»
«Les majories absolutes fan perdre el criteri als líders. Com més va més tendència tenen a no escoltar ningú i governen l’Ajuntament com si fora sa casa.»
«Uns adults fanatitzats pel futbol i pels programes del cor, i una joventut llançada a perdre per la droga i el TikTok són el millor escenari perquè manen sempre els mateixos.»
«El Bloc i els Verds, quan s'assabentaren que m'havien atorgat el primer lloc, renunciaren a integrar-s'hi. Feren unes primàries i van dir que es presentarien com a Compromís.»
«La xurreria on berenàrem era regentada per uns orientals, i els xurros i la xocolata eren roïnets, roïnets, però, tot i això, va ser la menja més selecta del dia.»
«Què faria jo davant un intent de corrupció? ¿Seria absolutament insubornable o començaria a escoltar-los a partir d'una quantitat? Un milió d'euros, dos milions...»
«El PSOE no podia veure ni en pintura aquest personatge. En unes eleccions s'havia presentat de número 2 d'EU i havia parlat molt malament dels socialistes. Ara és de Vox!»
«Els 15 regidors de l'equip de govern tenien una característica comuna: tots feien la mateixa cara de sinceritat tant si et responien una veritat com una mentida.»
«Ara, quan arribe a un lloc, diuen: "Ha vingut Manel, l’escriptor que porta sempre una jaqueta roja". La cosa és ja tan exagerada que sovint em pregunten si soc fill de Cañizares i Rita Barberà.»
«Si el fatxa m’alçava la mà, hi hauria hagut brega de la bona. La mare i la dona de l’exaltat no estaven tampoc gens tranquil·les i l’estiraven dels pantalons i de la camisa.»
«Fa dos o tres estius, acabat de jubilar de mestre, vaig penjar a la xarxa una instantània en què apareixia amb una carabassa de piu de burro com a tota indumentària.»
«Tinc una família refotudament separatista i només discutim de gastronomia i de política internacional, amb la qual cosa no arriba mai la sang al riu.»