La meua mestra de valencià a l’escola començava cada classe amb un refrany. Cada dia, en obrir el quadern i escriure la data, començàvem amb un refrany que s’adia amb la data; ja fora referent a algun sant o sobre l’oratge del moment. D’aquest mes que ara encetem recorde el de la Candelera, que si plora l’hivern és fora i si riu ja som a l’estiu. Però l’endemà ve sant Blai, el gloriós, el que em deixa el xic i s’enduu la tos; ergo, encara estem en temps de constipats i no està tan clar que l’hivern s’haja acabat. I a mi m’encantava això de tenir un refrany per afirmar amb gràcia una sentència i tenir-ne un altre l’endemà per poder afirmar just la sentència contrària. I la classe començava parlant que abans al poble es feia una torrada amb els amics el dia de la Candelera. Al poble del costat, en canvi, i fins als carnestoltes, cada dijous és «dijous de cassoleta» i açò vol dir que el dinar és en companyia dels amics, per empassar-se una cassola a la caseta o a la serra. Llavors no ho pensava, però ara sí, i és que menjar ens uneix; ens manté connectats amb la rècua de persones que estimem. I així anem filant mesos i festes, any rere any, i els costums que ens són propis passen dels majors als menuts com una herència o un llegat per ser d’on som.
El cas és que el fred no para i potser allò de sant Blai i la tos no està exempt de raó. I tant si és Torrent, com si és Bocairent, sant Blai és dia de festa grossa i mentre uns celebren amb el rossejat i van a mossos amb el gaiato pel porrat, els altres s’apreten un rotllo amb llavoretes o escullen amb delit entre els assortits de pastetes típiques. I així passa la festa, a mossos dolços o salts, segons el que més convinga atés el moment. I enrotllat amb una manta perquè a Bocairent el fred és viu (i es viu) hui dissabte se celebra l’entrada de moros i cristians, entre música i confeti, però amb cada vítol al sant hi ha un breu instant per anar pensant en el típic putxero amb «fassedura» del diumenge; el dia de la festa en honor al sant. I el fred puja pels peus mentre van desfilant comparses i tractes d’aturar-lo a glops d’herbero i t’adones que l’estiu encara és molt lluny, perquè acabem d’encetar el mes de febrer i ja ho diu el refrany: «febrer febreret, set capes i un barret».
