Aporia de la tolerància: si una societat és absolutament tolerant, ¿ha de tolerar també els intolerants que volen acabar amb la tolerància?
Aporia de la llibertat: per garantir que tots siguem lliures, l’Estat ha d’imposar límits a la llibertat. ¿Quanta llibertat cal restringir per a protegir la llibertat?
Aporia democràtica: si una majoria vota democràticament contra la democràcia, ¿respectar el resultat és democràtic o antidemocràtic?
Aporia multicultural: respectar una cultura minoritària pot significar acceptar pràctiques que entren en conflicte amb valors universals que també volem defensar. ¿Quin dels dos respectes ha de prevaldre?
Aporia de la identitat: volem que ningú siga jutjat pel grup al qual pertany, però alhora reivindiquem drets específics precisament en funció de la pertinença a un grup.
Aporia de la igualtat: tractar tothom exactament igual pot perpetuar desigualtats; tractar diferent qui parteix d’una situació desigual pot vulnerar la igualtat formal.
Aporia de la seguretat: per protegir una societat lliure del terrorisme podem augmentar la vigilància fins al punt de convertir-la en una societat menys lliure.
Aporia de la representació: exigim als polítics que facen allò que vol la ciutadania, però també esperem que tinguen criteri propi i prenguen decisions impopulars quan creuen que són necessàries.
Aporia de la identitat nacional: una nació pot reclamar el dret a decidir lliurement el seu futur, però dins d’eixa nació poden existir territoris o comunitats humanes que reclamen exactament el mateix dret a separar-se’n.
Aporia del relativisme: si afirmem que «totes les veritats depenen de la cultura», ¿esta afirmació també depén d’una cultura concreta o pretén ser universal?
Aporia de la desobediència: una democràcia necessita que respectem les lleis, però moltes de les llibertats democràtiques actuals existeixen perquè algú va desobeir lleis que considerava injustes.
Aporia revolucionària: per construir una societat sense opressió, una revolució pot considerar necessari exercir temporalment l’opressió. Però ¿com sabem quan deixa de ser «temporal»?
Aporia de la veritat i la convivència. Una societat democràtica necessita que puguem dir allò que considerem cert. Però hi ha veritats —o conviccions que considerem veritats— que poden fer impossible la convivència. Si cal callar una veritat per a conservar la pau, què estem protegint: la convivència o la mentida?
Aporia de la víctima intolerant. Una persona pot ser discriminada per pertànyer a una minoria i, al mateix temps, sostenir idees profundament discriminatòries contra altres persones. ¿Defensar-la de la discriminació obliga també a protegir una visió del món que discrimina?
Aporia de l’emancipació. Volem que cada persona siga lliure d’elegir la seua manera de viure. Però les nostres eleccions estan condicionades per la família, la religió, la classe social, l’educació, la ideologia i l’entorn. ¿Com distingim una elecció lliure d’una submissió tan interioritzada que és percebuda com una elecció?
Aporia del demòcrata davant la majoria. Creiem que la legitimitat política prové de la voluntat popular. Però també creiem que existeixen drets que cap majoria pot suprimir. Si la majoria no pot decidir sobre determinades coses, en quin sentit és sobirana? I qui decideix què queda fora del seu abast?
Aporia de la traïció. La lleialtat és una virtut: envers els amics, la família, el partit, la nació o una causa. Però arriba un moment en què continuar sent lleial pot convertir-te en còmplice. ¿En quin punt trair els teus deixa de ser una traïció i es converteix en l’única manera de no trair-te a tu mateix?
Aporia de la reflexió d’estiu. He dedicat l’estiu a reflexionar sobre si he de continuar participant en política perquè abandonar-la seria renunciar a intentar canviar les coses; però crec que continuar participant m’obliga a acceptar comportaments o lògiques que precisament voldria canviar.
Resumint, que vaig començar l’estiu conscient que tenia dubtes i volia trobar respostes. L’acabe sabent molt millor per què dubte, però molt menys què he de fer.
