Pel títol, i com que no he publicat res en les últimes dues setmanes, molts lectors pensaran que he aprofitat les vacances nadalenques per a anar-me’n a una platja paradisíaca del Carib i que he tornat ben bronzejat a la terreta, o que m’he fet un tractament de rajos UVA, però no. L’encapçalament fa referència al president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno Bonilla, que va participar en la cavalcada de Reis de Sevilla pintarrejat de negre en qualitat de Baltasar. D’ètnia caucàsica, no va fer de Melcior ni Gaspar, sinó del tercer dels mags d’Orient (l’Evangeli de Sant Mateu no diu que foren reis), que en un manuscrit grec del 500 dC traduït al llatí apareixen amb aquests noms, però que en l’original era anomenat Bithisarea.
Hui en dia, quan la multiculturalitat campa per totes les latituds, un personatge negre pot representar-lo perfectament un individu amb eixe color de pell. No cal que una persona blanca s’unte la cara de suro cremat com si fora una disfressa de Carnestoltes i humilie així les persones racialitzades. Aquest fenomen, conegut com a blackface, té el seu origen històric en els espectacles racistes del segle XIX en què les persones negres eren utilitzades per a divertir les blanques. Sota l’etiqueta de tradició, que un president autonòmic participe d’aquesta pantomima és una manera de normalitzar, legitimar i institucionalitzar el racisme, damunt, en un esdeveniment infantil. Tradicions com aquesta fan mal a tot un col·lectiu de ciutadans, els afecta i els ofén, i precisament per això, si vertaderament apostem per la diversitat, cal revisar-la.
A aquells que diuen que tota la vida ha fet de Baltasar una persona blanca pintada de negre els diré que una cosa siga de tota la vida no significa que estiga bé, i que ja és hora d’evolucionar i canviar allò que està malament. Pintar un blanc de negre pot ser un costum, però en els temps que corren em sembla cutre i patètic. L’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, defén el blackface del seu company i confessa que sent molta enveja per encarnar Baltasar. Fa vint anys, allà per l’any 2006, un predecessor seu en el càrrec, Alberto Ruiz Gallardón, ja va fer del sobirà d’Abissínia, l’actual Etiòpia. A Sevilla, l’any 2017, l’alcalde socialista Juan Espadas també es va disfressar del tercer rei. I anteriorment ho van fer José María Piñar Miura, José Rodríguez de la Borbolla, Luis Uruñuela Fernández, Alejandro Rojas Marcos, Javier Arenas i Alfredo Sánchez Monteseirín, entre d’altres. Ho critique en tots els casos, independentment del color polític de cadascun. L’any 2026 i només a Andalusia, en més de 60 municipis continuen pintant la cara de negre a Baltasar. En el conjunt de l’Estat, són més de 200 les localitats on té lloc aquesta pràctica. Jo no puc entendre que en segle XXI un blanc es pinte de negre quan hi ha persones de color a mansalva pertot arreu. A tall d’exemple, tenien ben a prop el periodista Bertrand Ndongo, encara que crec que ell és més d’assaltar que de Baltasar.
Sí, la solució és ben senzilla: invitar negres perquè facen de Sa Majestat. O és que no n’hi ha? Es calcula que 180.000 persones d’origen africà viuen a Andalusia. De veritat és necessari que el president andalús faça blackface? Com l’agafe per banda Albiol, de Badalona, al malagueny se li lleven les ganes de riure tant. I si se n’assabenta Vox, el deporten. No li fa vergonya pintar-se la cara de quitrà, però tampoc retallar en educació i sanitat públiques i fer gala de polítiques privatitzadores que posen en perill la vida de les seues conciutadanes, com hem vist amb l’allau de casos de càncer de mama.Tints falsos, com els cribrats de mentida. I el mantra que els immigrants ens estan envaint és només per a quan els convé a alguns. Són els mateixos que sostenen que també ens furten la faena, excepte, segons sembla, la del rei Baltasar, que quan arriba el 5 de gener alguns polítics prefereixen fer cosplay (acrònim de les paraules angleses costume, disfressa, i play, joc, actuació)en comptes de deixar el lloc a una persona negra real de carn i ossos.
La polèmica no acaba ací. En passar Baltasar per un carrer del barri de Triana sonà l’himne d’Andalusia, i jo em pregunte: què fa un himne autonòmic ressonant en una cavalcada de Reis? A vore si el van posar perquè no se sentiren els xiulits i els aücs de la gent al rei tacat. Encara sort que no era el Cara al sol. Recordem que la lletra del càntic és de 1933 i de Blas Infante, que va ser afusellat per militars del bàndol franquista a començament de la Guerra Civil. En un moment determinat llegim en l’oda ¡Andaluces, levantaos! Amb semblant esperpent ludicofestiu, cal que els andalusos alcen la veu davant el seu president, que s’apropia d’un himne i d’una bandera que no són del seu partit polític, sinó el símbol de tot un poble.
I això enllaça amb altra idea que vull exposar. Crec que cap polític en l’exercici actiu, del partit polític que siga, hauria de fer de rei mag en una nit tan especial per als infants. Em pareix un despropòsit fer electoralisme i buscar rèdit en un acte en què els protagonistes han de ser exclusivament els xiquets. Qui els mana ficar-s’hi? Per l’amor de Déu, que no és un míting. Al meu parer, qualsevol persona anònima es mereix eixe honor abans que ells, com per exemple, Mansour, un jove de 19 anys d’origen guineà que va salvar la vida d’una dona que estava envoltada d’aigua en les inundacions de Màlaga de novembre del 2024, la va agafar amb els braços i la va dur a un lloc segur. Per tant, les esbroncades d’enguany al rei mag de Sevilla són culpa de Juanma Moreno per participar i tenyir de política una celebració que era per als nens i les nenes, i també de l’organització de la desfilada per permetre que aquest senyor participara en un acte que havia d’estar totalment despolititzat.
Ennegrit, Moreno Bonilla va intentar blanquejar-se a si mateix utilitzant la innocència dels menors. Després de l’escàndol de les mamografies, ha volgut fer-se un bany de multituds i llavar la seua imatge, però no ho ha aconseguit i l’únic llavat que ha hagut de fer és el de la cara per a llevar-se les tones de maquillatge (o de Nocilla, com he llegit en un graciós comentari en un fòrum d’Internet) que s’hi va posar. Més que el tercer rei mag, semblava un escura-xemeneies d’estar per casa. La pintura havia d’haver sigut permanent, i que el suavón es quedara així per sempre. A més a més, si ja és moreno, perquè es va pintar la cara de negre? No calia. Vanitat infundada. Crec que aquest seductor, aquest galant que presumeix de l’eròtica del poder, un rompecorazones nacional en paraules de la cantant Rosalía és, com Ayuso a Madrid o Mazón al País Valencià, altre mamarratxo que se supera fent el ridícul.
Aquest any, a la capital hispalense, Baltasar no ha vingut des d’Orient, sinó des del palau de San Telmo. I per això enguany els andalusos i les andaluses li han escrit una carta molt especial en què li han demanat una sanitat pública que cure i que no faça caixa. Durant el recorregut de la cavalcada, sobretot al pas de la seua carrossa, es van sentir crits del tipus ¡sanidad pública! o ¡en vez de caramelos, tira una cita médica! Sí, menys caramels per als xiquets i més metges. Fa l’efecte que han gastat més en piruletes que en proves de radiodiagnòstic. Per cert, a Còrdova, els caramels que van llançar Ses Majestats, els patges i els beduïns eren de Quirónsalud, i crec que la imatge resumeix a la perfecció la privatització de la sanitat quan està en mans del PP. Potser Juanma Moreno pretén que allò que els andalusos s’estalvien en llepolies s’ho gasten en una assegurança mèdica privada. Però si tant li agrada acontentar els més menuts i fer-los feliços, que solucione els seriosos problemes que afecten aquest grup poblacional, com ara els 10.400 nens que hi ha en llista d’espera per a una intervenció quirúrgica o el 39% de menors de 14 anys que estan sense un pediatre estable, per no parlar que la seua regió té l’índex de pobresa infantil més alt de tot Espanya.
En la carta que li han dirigit els ciutadans també li exigeixen una política d’habitatge eficaç i eficient (només tretze de cada cent joves andalusos de menys de 30 anys es poden independitzar) que no expulse els veïns dels seus barris en pro d’un creixement elevadíssim i desmesurat de pisos turístics que la Junta es nega a considerar il·legals, i mesures perquè la classe mitjana no haja de dedicar quasi el 40% del jornal a pagar el lloguer. Per descomptat, també li han demanat que no retalle més aules en l’educació pública (exactament, 2.758 des que governa el president embrutat) ni que destine milers de milions a la concertada. I que el Govern andalús no firme més contractes dubtosos amb empreses corruptes, que abandone l’amiguisme i que faça front a les denúncies silenciades per assetjament al si del seu partit. Querido Baltasar (Moreno Bonilla), Andalucía no necesita magia, necesita derechos. Així és com acaba la carta que una internauta li ha enviat al rei ensutjat amb una llista infinita dels seus millors desitjos per a la seua terra en aquest 2026. La tirallonga de peticions és tan extensa que, tenint en compte que els andalusos no saben comptar (Feijóo dixit), no sé si el savi d’Orient atendrà tots i cadascun dels anhels dels sol·licitants.
En resum, el màxim representant andalús es passeja pels carrers de Sevilla en una carrossa amb la cara pintada de negre emulant ser el rei Baltasar. És l’exemple més clar de la legitimació d’un racisme institucional vergonyós i miserable. Empalustrar-se la cara de betum de judea per a representar una persona negra no és una forma d’inclusió, sinó tot el contrari, d’exclusió, de burla, de caricatura, de deshumanització. Quan Juanma Moreno diga que a Andalusia hi ha molts negres, li recordarem de quin color es va pintar el rostre el dia 5 de gener de 2026. Però tinguem la festa en pau, que l’any no ha fet més que començar. Han sigut dies de pau i fraternitat, i un principi bàsic del cristianisme és el perdó (ego te absolvo). Personalment, tot recordant el tuit de Cayetana Álvarez de Toledo de fa justament deu anys, No te lo perdonaré jamás, Juanma. Jamás. Més que el rei Baltasar, semblava el Grinch del Nadal.
