Deia Plató que aquells que es dediquen a la política haurien de ser els més virtuosos, però no sempre és així. N’és un exemple Isabel Díaz Ayuso, amb el cap ple de serradures i que no sé ben bé què es desdejuna cada matí, però tots els dies està en el pinacle de la ridiculesa per les seues esperpèntiques declaracions, que de veritat són ja esgotadores. L’últim jardí en què s’ha ficat és la seua negativa a complir una llei estatal que obliga a fer un registre anònim dels professionals sanitaris que estan en contra de la pràctica de l’avortament, amb el ja viral afegitó pues váyanse a otro lado a abortar. Per a què existeix Vox Madrid si ja està ella? Al seu costat, els d’Abascal són uns moderats. Mira que ha dit animalades últimament, però aquesta és insuperable. Jo crec que es pensa que avortar és un capritx o un entreteniment per a aquelles que ho fan. Que una dona defense obertament llevar el dret de decidir sobre el seu cos a altra dona és preocupant. Fa temps que advertisc que aquesta senyora és digna d’un estudi aprofundit perquè no diu res mínimament lògic i sensat, així que espere que li’l facen prompte perquè cada vegada se sent més intocable i mereix ser inhabilitada ja.
Ayuso rebutja fer el registre de metges objectors que estableix la norma quan en el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut Madrid va votar a favor del cens. També circula per Internet un vídeo de fa uns quants anys en què estava clarament a favor de l’avortament i ara el demonitza perquè representa un fracàs de la societat. Si un ciutadà incompleix la llei, va a la presó. Doncs ahí és on hauria d’estar ella, juntament amb el meninfot del seu company que ara diu que el missatge ES-Alert sí que cumplió su misión, és a dir, que va funcionar. Més Mazón que mai. Però tornem a aquest vers lliure del PP que es pensa que està per damunt del bé i del mal. No obeeix la llei? Estem farts que se la salte a burro-barra. Li agrade o no, ha de complir-la, i si no, aplicació de l’article 155 de la Constitució a la Puerta del Sol! Mai una comunitat pot estar per damunt de l’Estat. Actua amb total impunitat i fa allò que li ix de la figa, que, per cert, és una fruita, tant que li agrada. Espere que el Govern central faça servir tots els instruments legals al seu abast per garantir que els drets i la dignitat de les dones són respectats, també a Madrid.
Pues váyanse a otro lado a abortar. Eixa és la llibertat que prometia ella, no? Vaja, vaja! La pim pam pum fent gala del seu particular fanatisme. Per què no se’n va ella a la Cotxinxina i ens deixa descansar de tant destarifo? Però, exactament, on vol que se’n vagen les madrilenyes a avortar? A Londres com antigament en vols secrets i d’amagat que només es podien costejar les que tenien diners, és a dir, les dretanes com ella, i diumenge anaven a missa a pregar. Això és classisme i retrocés de cinquanta anys en el temps. Sí, amb Ayuso de presidenta del Govern, tornàvem a l’època de les cavernes en un tres i no res. O potser les vol enviar a altra comunitat autònoma del nord d’Espanya? O a la sanitat privada on el seu nóvio fa negocis? Perquè, és clar, només el 0,4% dels avortaments practicats en la seua regió tenen lloc en la sanitat pública, és a dir, que el 99,6% restant es fan en la privada. De mitjana, més del 80% d’aquestes intervencions a Espanya tenen lloc en clíniques privades. Aquesta és la vertadera raó per la qual no vol complir la llei. Sembla que la Quironessa el que pretén és privatitzar el dret legítim de les dones a decidir sobre el seu cos. Curiosament, els ginecòlegs d’eixes clíniques no són objectors, només tenen consciència els de la pública. I és que amb un xec o una transferència per davant, els principis s’esvaeixen. La pela és la pela. I les dones que no se’l puguen pagar, aquesta malvada voldrà que es muiren dessagnades en una llitera clandestina.
Segons Ayuso, cada año se abortan en España a 106.000 personas […] y en diez años se ha abortado a un millón. Ja sé que és fruitera i no filòloga, però des de quan s’avorten persones? Jo pensava que eren fetus. En qualsevol cas, la sintaxi d’aquesta frase és un poc delirant, com ella, perquè el subjecte passiu de l’oració és una potencial persona avortada que no existeix. I ni rastre de les dones que decideixen interrompre l’embaràs emparades per la llei, desapareixen de l’equació. Centra el seu discurs en els zigots, no en les vertaderes protagonistes d’aquesta realitat, i fa la sensació que la gent estiga sent avortada, utilitzant el seu llenguatge, sense solta ni volta. El pas següent serà dir-nos quantes persones són assassinades en cada palla que es fan els homes. I jo em pregunte: podríem avortar la Comunitat de Madrid? Perquè ve amb deformitats incompatibles amb el sentit comú i la convivència normal de la resta del país.
Convé recordar-li a aquesta destrellatada que l’avortament és un dret, no és una obligació. Ningú obliga cap dona a avortar, però aquelles que vulguen interrompre l’embaràs lliurement tenen dret a fer-ho de forma segura sense posar en risc sa vida i sense haver de passar la targeta de crèdit pel datàfon. I també cal informar la senyora Ayuso, perquè sembla que no ho sap i que s’acaba de caure de la figuera, que el dret a l’avortament el van guanyar les dones al carrer amb empresonament i assenyalaments en pobles i ciutats d’una Espanya que era molt diferent de la d’ara. Fou una batalla legal que van aconseguir totes les feministes moltes dècades abans que ella fora la presidenta de la Comunitat de Madrid, i per això el grau de deshumanització amb què aquesta verdulera parla a crits sobre aquest tema en l’Assemblea regional només la descriu a ella com allò que és, una bèstia insensible.
Que el PP és el gran enemic de la vida és tan evident com que el Sol ix i es pon cada dia. Ho vam vore amb les persones que la sepulturera de Chamberí va deixar morir soles i sense atenció mèdica en les residències, l’any passat amb la DANA de València i ara amb l’escàndol de les mamografies a Andalusia o amb les declaracions sobre salut reproductiva d’una cateta que l’estiu de l’any 2023 es va sotmetre a una intervenció quirúrgica perquè estava embarassada i havia perdut l’embrió a les huit setmanes de gestació. O siga, ella sí, les altres no. La llei de l’embut. Ella pot avortar, la resta de madrilenyes que se’n vagen fora. Per cert, on ho va fer? En Quirónsalud? És curiós que estiga en contra de l’avortament perquè, al seu parer, és matar un ésser humà, però, en canvi, els més de 20.000 xiquets palestins morts a la Franja de Gaza a mans de l’exèrcit israelià o els 7.291 ancians que moriren sols i amb dolor durant la pandèmia, eixos no compten. Curiosa manera de vore i entendre el respecte a l’existència humana. Defén la vida fins que naixem, després, total, com que ens hem de morir igual… El PP és compatible amb la vida? No, el Partit Popular és un perill greu per a la ciutadania perquè no gestiona la sanitat pública, la desballesta i la privatitza, i davant això només les urnes tenen la paraula.
En resum, no sé què li passa a IDA i quin problema té amb les dones madrilenyes i els drets d’aquestes. Entre l’acord de l’alcalde Martínez-Almeida amb Vox per tal d’informar les dones d’una síndrome postavortament sense evidència científica que no existeix i aquesta antiavortista de pamflet, Madrid s’està convertint en el bastió del nou nacionalcatolicisme espanyol. Jo crec que la que se n’hauria d’anar, però ben lluny, és ella, però sense bitllet de tornada. Tanta terrassa i tanta cerveseta duen a la tavernària a dir aquestes coses, autèntiques barbaritats que fan caure de tos fins i tot a algunes dones de dretes. Ja hem vist que l’empatia d’Ayuso amb el sexe femení és nul·la. Negar-se a complir la llei no solament és una mostra d’una insubmissió intolerable en un Estat de dret, sinó que és també passar-se pel parrús les llibertats que amb tant d’esforç van aconseguir totes les dones fa quaranta anys. L’empara dels drets de les ciutadanes de Madrid i de la resta del país no cal buscar-la en otro lado, sinó que està recollida en la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs. La consigna del moviment feminista al llarg de les últimes quatre dècades, «Nosaltres parim, nosaltres decidim», continua vigent i és més necessària que mai. Ni un pas enrere! Avortament lliure, segur i gratuït. La desobediència de la presidenta autonòmica és, sens dubte, un desafiament a la democràcia.
