Xàbia, Dénia, Oliva, autobusos i trens

Xàbia i Dénia són dues de les ciutats turístiques del País Valencià que més diners han reportat a l’estat espanyol des dels anys seixanta fins a l’actualitat; a partir de les darreres dècades de finals del segle XX, Xàbia i Dénia es van convertir en unes ciutats de més de trenta i cinquanta mil habitants, respectivament, durant tot l’any, però a les vacances d’estiu arriben a més de cent mil persones. Seria possible, que unes ciutats tan grans, nombroses i atractives per a la indústria turística -que tantes divises han aportat- estigueren a Castella -tants anys- sense cap estació d’autobusos?

Fins ara, fa només un any, l’estació de bus de Xàbia estava a la plaça de l’Olivera; els autobusos paraven al costat de la vorera, a la vora d’una carretera, amb perills greus per als passatgers quan baixaven per tal d’arreplegar les bosses i les maletes del bus, sense cap senyalització, on a penes es veien els horaris posats en un pal, amb lletra minúscula, amb dificultats giratòries per als busos, sense cap possibilitat per aparcar tranquil•lament, sense un bar, ni uns taulons informatius adequats, sense cap personal per atendre els passatgers o donar-los informació, sense cap vàter, en realitat hi havia un retret de plàstic infame que era inutilitzable per l’olor pútrid que desprenia, enmig d’un descampat ple de runes, herbes i enderrocs, al costat del cementiri i el camí a Gata de Gorgos.

Des de fa un any el lloc d’aparcament de busos a Xàbia, ha millorat, s’ha ubicat a l’avinguda Palmela, a l’entrada de Xàbia anant cap al port a l’esquerra, han construït una oficina xicoteta, a la paret han posat un cartell amb l’horari i carrils d’aparcament per als cotxes; té vàter públic, però els caps de setmana està tancat, si més no els diumenges; no hi ha cap persona per informar, ni cap bar per esperar el bus prenent-se un aigua, un poliol o una tassa de til•la per agafar-se les coses, això de viatjar amb transport públic, amb filosofia i paciència que, com tothom sap, és la mare de la ciència i dels viatgers.

A Dénia, des de fa anys i anys fins ara mateix, no hi ha cap estació d’autobusos. Els busos paren enmig d’una plaça plena de taxis, cotxes, busos, gent que creua, alumnes que ixen de l’escola, com si estiguérem a Marràqueix, el Marroc, només manquen les serps, la fauteta i el contador de contes de “Les mil i una nit”. Segurament al Marroc d’ara, des de finals dels anys vuitanta, quan vaig anar-hi, han millorat les estacions de bus i les infraestructures molt més que al País Valencià, que, tret d’algunes excepcions gaudeix unes instal•lacions tercermundistes.

Des de fa anys i anys, sovint, prometen les autoritats polítiques que terminaran el projecte d’allargar el tren de València-Gandia fins a Dénia i Xàbia; ho diuen davant alguna campanya electoral perquè els voten els incauts, però, després, quan passen les eleccions i el temps, veiem que tot és mentida. Igual com la possibilitat d’allargar el tren de València-Castelló de la Ribera fins a Xàtiva o d’invertir en el tren València-Alcoi per tal de millorar el transport entre l’Horta, la Ribera, la Costera, la Vall d’Albaida, el Comptat i l’Alcoià. Són falses promeses com les d’Alfonso Rus, alcalde de Xàtiva, que anunciava que portaria la platja de Gandia a Xàtiva i s’ho creien, el votaven i ell se’n reia de tots i els deia “burros” als seus propis votants perquè havia aconseguit enganyar-los…

Si passen vostès per Oliva, sobretot a l’estiu, la situació del trànsit, des de fa un muntó d’anys, és infame i insuportable; cues i cues de cotxes, caravanes, una contaminació colossal, i a impossibilitat que els veïns d’Oliva creuen un carrer convertit en una carretera densament transitada de cotxes, sorolls, fums, etc. Seria difícil que una ciutat dels voltants de Madrid, suportara aquestes desgràcies contaminants, sistemàtiques, sense que es prengueren mesures dràstiques per solucionar un problema greu que afecta a la salut, la vida i el benestar de la població d’Oliva, de la Safor, la Marina, etc. La manca d’infraestructures de transport públic i de comunicació per tren, augmenta l’ús del vehicle privat individual, la contaminació, etc. d’aquestes comarques del País Valencià.

No obstant açò, per al Govern de la Generalitat de València, sembla que el sud no existeix; ni es reivindiquen infraestructures bàsiques per a vertebrar el País Valencià de sud al nord, ni es procura cap inversió per al corredor mediterrani, ni es planten -seriosament- davant la discriminació fiscal i la manca d’inversions publiques de l’estat i es continua amb unes instal•lacions viàries, d’estacions o, millor, de manca d’estacions de bus i de trens, de precarietat i en una manca d’infraestructures adequades, com si visquérem encara al segle XIX.

Mentrestant, a Madrid, es decideix reproduir l’eix radial amb trens d’alta velocitat, inclús a zones sense passatgers (Guadalajara, Conca…) i s’opta per deixar el corredor mediterrani, la més alta densitat de població i de turistes de la Península Ibèrica, abandonat en una immensa desídia; l’enorme incúria d’uns governants “valencianos” i provincians al servei dels interessos econòmics i polítics de Madrid; uns governants del Govern “Valencià” que no procuren pel seu propi País Valencià, del que no voldrien ni que esmentàrem el nom, ni que ens queixàrem ni ens comparàrem amb altres llocs, perquè voldrien oir-nos que els aplaudírem i que cantàrem, tots a una veu, això de l’Himne “per a ofrenar noves glòries a Espanya”… els valencians s’han sacrificat ben a gust per Madrid, disposats al que faça falta; sense RTVV, sense cap mitjà de comunicació en valencià-català, sense uns transports públics eficients, sense estacions d’autobusos o de trens, sense mans, sense cames, sense peus, sense cos, sense cara, sense llengua, sense “cap”, sense trellat… invisibilitzats del tot, a punt de fer un salt mortal de circ, sense xarxa, sense por, sense vergonya, sense dignitat; prou de sucursalisme i de masoquisme si us plau!