Ara que és Pasqua (tradicionalment n’eren tres, els dies pasqüers) i veig la gent amb cara de passar-ho bé, pense una vegada més en els errors humans a l’hora d’enfocar la vida i que tants autors hi han dedicat milers de pàgines. Perquè la vida perd sentit quan l’abandonem darrere de dèries i inèrcies, de tot allò que no ens és gens satisfactori. O quan l’abandonem darrere conceptes abstractes i alhora d’estil consumista, com la inaprehensible felicitat. O quan els Estats ens fan participar de les seues guerres inútils, la seua defensa ofegant o la seua errònia administració. Etcètera. La vida és un bé i un regal que se’ns ofereix per a viure-la, tot i que això siga caure en la redundància. Però tothom ho entén, tothom sap que aquesta redundància expressa una manera de veure el món de la millor manera possible.
