M’irrita, igualment, que els mitjans de comunicació espanyols, amb una banalitat esgarrifosa, tracten d’elogiar la ‘gran’ talla ‘estadista’ del monarca, símbol de la permanència de la dictadura anterior i de llurs “leyes fundamentales”, en “democracia”, perquè rep el president de Catalunya amb ‘cara de gos’. Els periodistes de TVE, idiotament, treien una vegada i un altra les imatges, perquè els teleespectadors observaren que el monarca havia eixit a rebre el president de Catalunya, “seriós, molt seriós”, amb gest ‘greu’ i ‘a cara de gos’, en contrast amb la rebuda enjogassada i joiosa que els va fer als presidents d’altres comunitats autònomes, d’entre els quals ‘la valenciana’, on el monarca eixia amical, somrient i els presidents autonòmics li corresponien bavejant, submisos, amb genuflexions i salutacions cortesanes, que inclús el senyor Mas no va poder evitar del tot quan li va tustar l’esqueneta al monarca per a rebaixar la tensió que s’havia creat en la posada a escena mediàtica. Perquè a l’artefacte artificial estatal li interessava mostrar-se com un déu que premia els bons vassalls i castiga els dolents i díscols que plantegen ‘problemes’ innecessaris per a la meuca metròpoli.
I tanmateix, els periodistes espanyols, en tant que consideren el president de Catalunya l’enemic número u d’Espanya, no li agraïen el gest de cortesia, massa educat i d’aproximació del president de Catalunya i el treien, constantment, assenyalant que Mas estava ‘molt nerviós’ i que al seu cotxe oficial anava tot el camí des de Barcelona a Madrid menjant-se les ungles i tremolant de por perquè el monarca ha d’inspirar el temor que inspirava el petit dictador que li dictà al monarca i la seua continuïtat i permanència… simbòlica. Amb aquestes benvingudes mediàtiques espanyoles, em sembla, que, després de les eleccions del 27-S, no hauria d’anar cap president de la Generalitat de Catalunya a Madrid a res; si volen negociar alguna cosa que vagen els cortesans de Madrid a Barcelona. Però com indiquen els de la CUP, amb Madrid no hi ha res a negociar, que respecten la majoria de la població que vol independitzar-se de l’estat espanyol. I prou.
Sembla que aquest monarca no té altra possibilitat de guanyar ‘popularitat’ més que des d’un cert anticatalanisme, reproduint la barbàrie del franquisme i d’una “democracia” anticatalanista o amb les ximpleries de la seua esposa –experiodista- que pensa que pot fer-li guanyar notorietat i distinció proclamant que el ‘margina’, que és ‘marginada’ o notícies del cor, del penis i de la vagina, que deia Camilo J. Cela, des de les revistes sensacionalistes, grogues, retrògrades, cursis i coentes que furguen en la privacitat i la tornen mercaderia i bufs d’ànec. Per això, a més de reproduir “la cara de gos” del sangüango del monarca amb Artur Mas, aquest monarca, continuant la política lingüística anticatalanista de la dictadura i de l’estat espanyol, va rebre -fa pocs mesos- els representants reaccionaris, anticatalanistes i negacionistes de la unitat de la llengua i la cultura catalana, del País Valencià, gent d’entitats anticulturals ‘valencianes’ i espanyolíssimes, molt ràncies, de Lo Rat Penat o de l’Acadèmia de Cultura Valenciana, fomentadors del separatisme lingüístic, que, en contra de les resolucions dels tribunals de justícia i de totes les universitats del món, ataquen la unitat de la llengua, des d’un franquisme rabiós i feixista, contra l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’Institut d’Estudis Catalans i la Universitat de les Illes Balears. No obstant açò, com a Borbó, sempre han tractat d’imposar el seu model francés, jacobí i exterminista de la pluralitat, que prohibeix la possibilitat de federació o confederació dels Països Catalans, com recull una constitució espanyola que es podrien ficar on els cabera perquè no respecta els drets de ciutadania dels catalanoparlants o valencianoparlants, ni el respecte a la diversitat. Haurem de donar-los les gràcies, sincerament, als secessionistes lingüistes i als anticatalanistes de tot l’estat, sobretot del País Valencià, perquè gràcies als vòmits de la seua violenta barbàrie, ens han convençut a molts que no érem independentistes, fa uns anys, que la reconstrucció dels Països Catalans i l’exercici del dret a l’autodeterminació és l’únic camí que tenim davant.
Preguntat, al Palau del Monarca, pels periodistes si es veia visitant el monarca com a cap d’estat, d’una Catalunya lliure i independent, imagine que amb intenció burleta i de sornegueria, Artur Mas respon primer “No comment” i després afig allò de “Vinc en so de pau”… als mitjans espanyols no paren de repetir aquest “lloc comú”, diplomàtic i cortés, com si aquesta oració deixara enrere les reivindicacions de Catalunya i dels Països Catalans i els conflictes amb un estat espanyol que ni ens reconeix, ni ens respecta, i ens espolia del tot, que no pot ser mai el nostre estat perquè sempre ens ha tractat de manera odiosa i rabiosa, des de fa més de tres segles, d’imposar-nos el seu model jacobí, espanyolista i borbònic, d’un estat centralista, monolingüe, monocultural i mononacional, autoritari i totalitari, que ni ens respecta, ni ens reconeix, ni ens valora ni ens deixa viure en pau i en llibertat si no que tracta d’eliminar-nos com a valencianoparlants o catalanoparlants.
Després de la visita del president de Catalunya, els diaris espanyolistes, no paraven de repetir, com un mantra fastigós, que el monarca havia advertit el president de Catalunya que “la unitat d’Espanya és inqüestionable”. Perquè, aquests fariseus del govern del PP que li dicten al monarca el que ha de dir, pensen, des del seu supremacisme, que “les lleis espanyoles” poden imposar-se i la gent de tots els països de parla catalana no té dret a tenir cap dret. Per això poden imposar-nos les seues lleis, les seues banderes, la seua llengua, els seus monarques i el seu estat terriblement opressor i ridícul, un imperi vingut a menys, que es resisteix a perdre les darreres colònies peninsulars mitjançant les amenaces i la força bruta d’una justícia anticatalànica. Es pensen que posen imposar-nos un monarca madrileny i una política colonialista, tot i que siga, ridículament, posant multes de milers i milers d’euros per la xiulada al monarca, a la bandera i a l’himne espanyol que volen imposar amb multes, perquè, de cara als països de parla catalana, basca o gallega, tenen mentalitat repressiva de guàrdia civil i de policia d’extrema dreta, sense analitzar els seus propis mèrits i les causes reals d’una dominació sentida de manera humiliant i molt injusta, des del maltractament permanent de tipus colonialista. Agraïm les multes perquè mostren més clar el camí que han de prendre els països de parla catalana per a ser respectats, tenir estat propi.
Al cap d’uns dies el monarca va de visita a Barcelona per a inaugurar una promoció de jutges, quan va a entrar al saló d’actes, un militar o ordenança crida -militarment i ridículament- proclamant casernàriament: “Va a entrar su Majestad el rey”, em semblà patètic; tornà a fer un discurs, el monarca, al costat del president de Catalunya, tret com d’una comunitat autònoma ‘qualsevol’ (com Ceuta, Múrcia i La Rioja), repetit per totes les televisions espanyoles, com un mantra, que el monarca havia advertit que més enllà de ‘la llei’ no hi ha cap alternativa… Algú li hauria d’explicar a aquest monarca, criat amb cotó-en-pèl madrileny, i al PP que li dicta els discursos, (remembrem un monarca posat a dit, en darrera instància, pel dictador Franco), que les lleis espanyoles, no poden respectar-se perquè són del tot anticatalanes, antivalencianes i antibalears, no ens reconeixen, ni ens respecten, van en contra de la nostra llengua i cultura, van en contra de la nostra federació o confederació pel fet de tenir la mateixa llengua i cultura. No podem respectar unes lleis que ens ataquen, ens insulten, no ens reconeixen i no ens respecten i tracten d’imposar-se per la força bruta i reprodueixen els eixos fonamentals de la dictadura franquista.
Des de l’ajuntament de Barcelona ens han donat una mica d’alegria, aquest estiu, han tret l’escultura del monarca anterior, que recordem s’ha enriquit milionàriament amb afers de corrupció, segons notícies dels diaris dels Estats Units i l’han posat en una caixa de cartró i l’han desat al magatzem d’andròmines o al museu de l’ajuntament on s’hauria de posar per escrit que fou posat a dit pel dictador i va col·laborar en allargar la dictadura en “democràcia” des del model 1978 que ens nega les nostres llibertats i drets a l’autodeterminació; hi ha ajuntaments a l’Espanya profunda que l’han reclamat perquè volen posar-lo per proclamar que són monàrquics i partidaris de la corrupció, intrínseca a qualsevol democràcia. Són semblants ajuntaments o els mateixos que s’han negat durant més de 40 anys a llevar els noms del feixisme franquista.
Esperem que no el tornen a posar més, almenys a l’ajuntament de Barcelona, ni a l’exrei ni al rei actual, perquè la República Catalana siga una realitat després del 27 de setembre. I que el País Valencià i les Illes seguisquen el mateix camí per federar-se o confederar-se –republicanament- perquè la nostra comunitat lingüística i cultural esdevinga també una realitat política normal, com tenen totes les nacions lliures del món. Sense monarquies borbòniques ni de cap tipus i sense un estat centralista que sempre han tractat, ambdós, de genocidiar-nos a la comunitat de catalanofonia que volem i pertanyem a la recerca de la normalitat en aquest segle XXI, amb un estat propi, amb una hisenda pròpia, per poder garantir la nostra independència i supervivència lingüística, cultural i nacional, des del respecte a la diversitat, des de la pluralitat que hi ha a Catalunya, les Illes i el País Valencià. Reis? No, gràcies! Amb els Reis d’Orient ens apanyem per a fer regals per vacances de Nadal. I sense reis també.
Membre de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià.
