Diumenge, veig Vicent Soler amb una colla d’amics passejant per Benissivà, la Vall de Gallinera. En un primer moment, no ens reconeixem. És fàcil, això, el temps ens desdibuixa fins la caricatura… Però m’alegre de veure un conseller de la Generalitat a la Vall de Gallinera. En realitat, conèixer-ne només conec Vicent Soler (i Vicent Marzà), cosa que em sembla un absurd més de la democràcia actual. Servidor de vostès, que escric un article diari de deu ratlles en La Veu, i, en canvi, amb els qui prompte faran un any al front de les conselleries, no he creuat ni una sola mirada. No passaria res si almenys els veiesses de lluny passejant el país, les comarques valencianes (ai, Vicent, les comarques!), per a conèixer-les i estimar-les, que els despatxos no són gens sans, ni per als seus ocupants ni per als ciutadans.
