Si el valencià no fóra català alhora –com intentaren els que pretenen dinamitar la nostra llengua–, més valdria que ens resignàrem a aprendre molt bé l’anglès, llengua culta i imperial com cap altra. Però com el català té dotze milions potencials de parlants, pot desenvolupar una vida i un mercat cultural suficients. Per això, quan sent dir que als valencians no se’ns ha perdut res a Catalunya –així com al revés, als catalans al País Valencià–, comprenc més si cap que els valencians no disposem d’uns canals d’informació i opinió adequats. És més, sense una unió estreta entre valencians i catalans, la llengua comuna perilla. I més encara: els valencians més conscients de ser-ho hauríem d’acompanyar els catalans en el dia de la seua Diada Nacional (11 de setembre): ens convé mostrar la nostra força.
