València seduïda

Igual que es convertí en cigne o en bou per a conquistar Leda i Europa, Zeus s’encarnà en Rita Barberà per tal de seduir lo poble de la ciutat de València. I així com la bella Europa fou fecundada i parí Minos, de la unió de Rita/Zeus i la massa incauta nasqué Acèfal. Aquest monstre que devorava la cultura autòctona i amenaçava d’exhaurir-la, fou reclòs en un laberint que construí Dèdal. Fins que brotà de la terra un heroi que estimava la veritable sapiència de la polis i decidí occir la borda quimera que intentava liquidar el patrimoni i la koiné del País. I amb l’ajuda d’una germana del “cultoròfag”, s’internà en els llòbrecs passadissos on residia la fera i la vencé.

I així fou la història que conta Hesíode en la seua Teogonia apòcrifa.

Ara, el déu del llamp –metamorfosat en Rita i que semblava immune– es troba en perill d’imminent de defenestració. Potser abandonarà l’Olimp i s’afonarà en la tètrica esfera del seu germà Hades. I també potser –somiar no costa res–, la massa ingènua retrobarà el trellat i el camí genuí segrestat. O també, lamentablement, açò darrer només siga la destil·lació d’un bell somni mentre Acèfal continua rosegant la civilització heretada com els cucs la morera. En eixe cas, les tradicions, la literatura, la història, el ius sanguinis, el ius soli, el ius gentium i el ius cogens que donen sentit a un poble aniran esvaint-se entre la indiferència dels afectats. Jo voldria que el Panteó clàssic em retornara la confiança en la bondat de la humanitat i en la clemència de la veritat.

Un poeta pena-rogí (Desideri Lombarte) va escriure uns versos que reproduïsc a continuació.

Jo no vull una pàtria gran
ni una pàtria mitjaneta,
que la vull ben menudeta.
Conéixer-la pam a pam
i estimar-la sencereta

De Fraternitats seculars, 2005, ed. Diputació de Castelló. Coordinació: Teòfil Pitarch i Vives.