A Espanya es passen la vida intentant adaptar la realitat a la legislació. Aquesta és la millor manera de malmetre la inventiva i escampar la frustració. I de generar conflictes ben grossos. Per exemple, en la RTVV, on s’han de buscar vies legals per a dur a terme la voluntat política: obrir-ne les portes. En segon lloc: ¿tenim clar que els privilegis són cada dia més antics? Doncs hi ha un col·lectiu enorme de professionals de la comunicació, que ni resulta viable triar-los a tots per a contractar-los fixos en RTVV, ni se’n pot deixar perdre la capacitat creativa de cap. Finalment, el repte no serà mai afusellar formats de programes estrangers i prou, sinó programar declaradament amb sentit pedagògic i amb el mateix o més atractiu que la televisió escombraries… Costa molt no ser ni percebre’s subalterns.
