Una passejada entre les oliveres mil·lenàries de Sant Jordi (Baix Maestrat)
Conten que a l’hivern de l’any 1956, desprès d’una forta i perllongada gelada, l’amo d’una gran i vella olivera d’un poble del Maestrat valencià no va tenir més remei que tallar-la perquè havia mort. Ho va haver de fer amb gran pesar, però no tenia una altra solució. Quan va arrancar els arrels de l’arbre, a sota va aparèixer una estranya pedra que va resultar ser una làpida.
Sense adonar-se del què realment era aquella troballa, la va donar a un amic que se la va demanar per a prémer de manera decorativa la cansalada dels seus pernils. Aquella pedra ben tallada tenia unes paraules escrites en un llatí que desprès va ser datat en uns vint segles.
Aquella olivera que va morir per una forta gelada havia viscut dos mil anys, cosa que ve a provar que no és cap quimera l’edat de molts d’aquests exemplars immensos, bells i monumentals que poblen la comarca del Maestrat valencià.
El passat 25 d’abril, organitzat conjuntament pel Jardí Botànic i el Centre Excursionista de València, vam realitzar una magnífica ruta per algun dels horts i bancals d’oliveres mil·lenàries que es troben prop del poble de Sant Jordi, situat al nord del País Valencià a la comarca del Baix Maestrat.
Sant Jordi, però també altres pobles de la comarca com Canet lo Roig, Rossell, Traiguera, La Jana, Xert, Sant Mateu i altres poblacions de l’entorn en menor quantitat, poden presumir de tenir el patrimoni arbori d’aquesta varietat d’olivera possiblement més important del món.
El que veritablement fa admirable l’olivera Farga rau en haver-se mantingut viva al llarg de tants centenars d’anys, la qual cosa implica necessàriament, entre altres coses, una gran resistència i una perfecta adaptació a aquest terreny i clima, circumstàncies que no són observables en altres varietats diferents a la Farga.
Així, les cartes pobles d’algunes d’aquestes poblacions, com ara a la Cervera del Maestrat de l’any 1235, la de Sant Mateu del 1237, la de Cabanes de 1243 o la de Vilanova d’Alcolea del 1245, són alguns dels molts exemples que confirmen l’antiga presència d’aquestes oliveres mil·lenàries en aquest territori. En altres documents de la mateixa època trobem referències més directes a l’activitat de mòlta d’olives i producció d’oli. Entre ells alguns dels segles XIII i XIV, com el de Pere Soler, comanador de l’Ordre de l’Hospital a la batllia de Cervera, que el 4 de desembre de 1281 va concedir un monopoli a Arnau Català per establir molins d’oli a Traiguera, amb la prohibició que ningú a la mateixa vila i terme portara olives a moldre a cap altre molí. El mateix Pere Soler 8 dies després, és a dir el 12 de desembre de 1281, concedia a Dolceta, la vídua de Guillem Cogoma, l’establiment d’un molí d’oli a Canet lo Roig, en les mateixes condicions que la de Traiguera. Dos anys després, el 9 de juliol de 1283, fra Guillem de Claramunt, comanador de Cervera, establia a favor de Pere Vallès i la seua dona Dolça, veïns del Carrascar, totes les premses i molins d’olives de la Jana i del seu terme municipal. Igualment el 18 de novembre de 1283, fra Guillem de Fuyleda, que era el lloctinent del ball de Cervera de la referida Ordre de l’Hospital, atorgava a Esteve Esteller del mas dels Estellers, al poble de Sant Jordi, el també monopoli per poder moldre al seu molí totes les olives del terme. De la mateixa manera el 29 de febrer del 1284, el llavors comanador de Cervera del Maestrat fra Guillem de Claramunt, establia a favor de Jaume de Saranyana un molí d’oli a Càlig, també amb caràcter de monopoli i amb la prohibició expressa als seus veïns de portar a moldre les olives a un altre molí. Ja al segle XIV tenim que el 13 de febrer de 1323 que el comanador de Montesa estableix a Ramon Montserrat i la seua esposa Martina el monopoli de la moltura d’olives a les Coves i el seu terme municipal, i el 20 de setembre d’aquell mateix any es concedeix a Mateu Olcina i Pere Masquefa el monopoli d’un molí d’oli a la Salzadella. Aquests documents certifiquen que aquelles ja aleshores velles oliveres constituïen un important capítol en l’economia d’aquelles poblacions, de manera molt especial en els segles XIII i XIV.
Actualment al Maestrat valencià es troben catalogades uns 5.000 exemplars d’aquestes característiques. Tots ells es troben protegits des de l’any 2006 per la Generalitat Valenciana quan és va aprovar al Parlament valencià la Llei 4/2006 de Patrimoni arbori monumental, que impedeix talar exemplars de qualsevol espècie amb més de 350 anys d’antiguitat estimada, o que superen els sis metres de perímetre en el tronc, els 25 metres de diàmetre de copa o els 30 d’alçada.
Adjunte en aquest apunt algunes de les fotos que vaig realitzar amb la meua càmera d’aquests magnífics i venerables arbres de troncs de formes capritxoses i retorçades, màgiques diria jo quan les contemplem amb deteniment per la varietat de formes que ens suggereixen a la imaginació. Gaudiu amb elles!
