L’arquitecte Miquel del Rey en un bon treball ens ha aportat un testimoni de la massacra que es va produir contra tot un entramat d’horta amb multitud d’alqueries seguint el trajecte del conegut com a Pouet de Campanar. Diran, però, que algunes s’han salvat, com a conseqüència de la lluita, són unes poques com es troben com illes en mig de grans edificis, carreteres, carrers… És esta una herència rebuda, resultat de l’ànsia especulativa i la permissibilitat d’una alcaldia i govern totalment indiferents als valors patrimonials. Ignore si podem parlar de convivència amb les immobiliàries, si va haver algun tipus de responsabilitat penal per corrupció, el que sí sé és que al Codi Penal existien en aquell moment uns articles que castigaven, almenys sobre el paper, els actes d’espoli patrimonial. Ha passat el temps, de segur que per part dels responsables es pot dissortadament al·legar prescripció, des del punt de vista polític tal figura no existeix .
L’actual corporació de València ha expressat la seua voluntat de recuperar l’Horta, una intenció que és coherent amb el programa de govern i el seu tarannà, d’això no en tinc cap dubte, el problema però, és que les solucions són de més abast, tanmateix cal finançament i temps. Estem davant d’un gran repte que la ciutadania i el país han de situar-se com un projecte a fer pas a pas. Possiblement anirem fent camí, en funció que els vots i la participació de la ciutadania apunten en eixa direcció, per la qual cosa caldrà generar la capacitat per poder seguir en l’entesa de l’esquerra i el valencianisme al cap i casal.
