Hi ha un debat de plena actualitat política, l’entrevista de Víctor Maceda a Ada Colau “Tenim una democràcia segrestada”, un escrit de Mònica Oltra sobre “Una transició amable per a un veritable canvi” i un escrit de David Fernàndez “Un entre tants”, on expressen les seues inquietuds, perspectives socials i polítiques, més o menys crítiques amb la classe política i la corrupció d’una democràcia segrestada i la reivindicació dels moviments socials i la vida quotidiana com a element transformador del sistema corrupte i capitalista que ens domina.
Hi ha un article interessantíssim, traduït per Gustau Muñoz, de Thomas Piketty “La dinàmica de les desigualtats” on exposa l’anàlisi de les societats actuals, les acumulacions, les desigualtats i la possibilitat d’una altra manera de redistribució de la renda via educativa, cultural i impostos. Nerea Miravet en “Zygmunt Bauman i la modernitat perible” analitza les conseqüències de les anàlisis de la modernitat del sociòleg polonès. Un altre article molt interessant d’Ignacio Sánchez-Cuenca “El intel•lectuals davant la nació” on es fa una critica de les insuficiències intel•lectuals del nacionalisme espanyol i els seus apologetes que ataquen, des de posicions reaccionàries, els altres nacionalismes perifèrics, però no el propi nacionalisme espanyolista. Faust Ripoll analitza “La ciutat somiada de Sanchis Guarner” i Pau Viciano escriu sobre el “Sanchis Guarner historiador”, la relació de Sanchis Guarner i el seu oncle el canonge i historiador Sanchis Civera, així com les perspectives de la visió del País Valencià i dels Països Catalans de Joan Fuster i de Sanchis Guarner, un més explícit i l’altre més implícit, basat en recuperar la “personalitat valenciana”, des de la catalanitat.
Al remat, a més dels textos dietarístics d’Àlex Susanna a la secció “Fulls de dietari” i d’un curiós discurs de Santiago Rusiñol sobre El Greco (pronunicat a Sitges el 1898), hi ha la secció de llibres. Joan Ramon Resina ens parla de “L’esperit alemany en perill”, d’Ernst Robert Curtius (PUV, 2014) i la crisi de les humanitats, on explora les possibilitats d’un nou humanisme per entendre millor Europa i el nostre llegat cultural. Antoni Defez a l’article “La necessària nació necessària, explica el contingut i abast teòric d’un llibre molt recomanable, “La nació necessària” de Joan Vergés (Angle Ed, 2014), on s’abunda en els arguments i els interrogants teòrics sobre la viabilitat de Catalunya com a nou estat europeu. Una aportació m olt útil per aclarir el rerefons de raons i el valor dels arguments que hom fa servir o pot fer servir davant la independència de Catalunya. Xavier Aliaga escriu sobre “Joan Fuster. Correspondència, vol. 14. La generació del 60” (edició a cura de Juli Capilla, 3i4, 2014), on es conclou que les llavors que va deixar Joan Fuster al País Valencià dels anys 60 acabaren germinant. Toni Mollà “A propòsit de l’espai de comunicació”, ens presenta “El català a l’espai de comunicació. El procés de normalització de la llengua als mèdia (1976-2013), de Josep Gifreu (Col•lecció Aldea Global, diverses editorials universitàries, 2014) : un diagnòstic imprescindible en què recolzar la planificació de què parlem, un model de normalització al si dels Països Catalans, basat en la cooperació no jeràrquica entre les diferents comunitats autònomes del país, creant un espai reconegut socialment i política. I, per últim, Antoni Mora a “Una crítica retroactiva” escriu, críticament i mostra algunes insuficiències de la “Narrativa catalana de la postmodernitat. Històries, formes i motius”, de Jordi Marrugat (Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2014) sobretot del mot “postmodernitat” i de “plurisignificatiu”, tot i que reconeix que mostra que la postmodernitat està a les acaballes, com la dèria pels temps nous, servits amb idees velles.
Al número 46 de “L’Espill”, s’analitzà , sobretot, les “Noves formes del nacionalisme espanyol”, la construcció doctrinal d’un nacionalisme d’aparença ‘cívic’ que amaga un fort component identitari castellanoespanyol i els vells dogmes -també ocults- del nacionalcatolicisme, un estat obscurantista, corrupte i al•lèrgic a la realitat plurinacional i pluricultural d’Espanya que construeix els nacionalismes perifèrics des d’un Altre nacionalista ètnic i excloent, el Mal Absolut, amb les aportacions solvents de Xacobe Bastida, Marc Sanjaume, Ivan Serrano i Jordi Muñoz. També hi hagueren qüestions referents a la identitat de les dones de Mercè Rius, interrogants sobre la política d’esquerres de Faust Ripoll, d’ètica de l’smartphone d’Enric Senabre, sobre literatura i nació d’Hugo von Hofmannsthal de galleguisme històric de Ramon Villares, converses d’Andrea Luquin amb Cèlia Amorós en “Si el feminisme és il•lustrat, és vindicació” La part literària “Fulls de dietari”, va correspondre a al llibre de Ramon Ramon “Dins el camps d’herba (2009-2012), amb unes interessants reflexions sobre la Ilíada, les guerres i Rousseau, la misèria intel•lectual de l’Església i Descartes a propòsit del “Discurs del mètode” i de “Meditacions metafísiques” i veure si es poden evitar les guerres de religió, s’interroga si a més coneixement, més sofriment i amb l’Ulyses de James Joyce medita sobre literatura, identitat(s) i el nacionalisme. El desassossec social, la memòria i la bellesa, al meu parer, són eixos que travessen tot el dietari de Ramon Ramon.
Al número 45, segona època, hivern 2013/2014 de L’Espill l’eix central fou l’anàlisi del racisme, l’antisemitisme, del nazisme de Heidegger i del conflicte polític entorn la història que es produí al voltant del simposi Espanya contra Catalunya. A l’Editorial hi havia un al•legat sobre “Europa: un passat que mai hauria de tornar”, a pesar dels nacionalismes d’estat, del desnivell dramàtic entre el nord i el sud d’Europa i del món, dels populismes, de l’euroescepticisme, dels dèficits polítics, burocràtics o tecnològics i la impotència exhibida davant conflictes sagnants a la porta de casa (com el de Síria o el d’Ucraïna). Hi havia també l’article traduït per Gustau Muñoz, “Records de Walter Benjamin” de Gershom Sholem, autor de “Walter Benjamin, història d’una amistat”, on es narra la preciosa amistat entre Walter i Gershom, des que es van conèixer a Berlín el 1915 fins que Benjamin es va suïcidar a Port-Bou fugint de les SS de l’Alemanya nazi i de la policia espanyola de la dictadura. A més d’un dossier sobre la cronologia d’Una cultura a prova d’Auschwitz, a partir del llibre d’aforismes “Viure mata” d’A. Cutillas amb metàfores cruels, masclistes i feridores sobre l’holocaust, la replica d’Arnau Pons “Escriure després. Formes de racisme refinat, banalització erudita d’Auschwitz”, 2011, que amplia a l’article “El racisme explicat a un núvol” on analitza els discursos ‘justificatius’ de J. Marrufat, els seus poemes i les seues ‘defenses’ de la crítica, així com alguns conflictes a partir del debat sobre uns aforismes racistes i una companyia de teatre, pronazi i anti-gitana de les Illes.
Hi havia també, recorde, un extracte de “Joan Fuster. Converses inacabades”, Tàndem, 1992, de Toni Mollà, que fou la darrera entrevista a Joan Fuster, on conversen sobre la seua vida, la literatura, la transició com a autoengany, la política, la música, la mort, Europa… I uns Fulls de Dietari “Peces esbarriades del mosaic” de Ferran Garcia-Oliver, del 1990 a la Platja de Guardamar, passant per Oliva, Potries o Margarida fins a una estada d’uns mesos a París, març 21.
Com podem observar, els darrers números de L’Espill, que es pot comprar a la llibreria de la Universitat de València, carrer Arts Gràfiques i a les llibreries més prestigioses dels Països Catalans, és d’una qualitat acreditada i una solvència contrastada i sostinguda en el temps, on s’exposen qüestions sobre les identitats, els nacionalismes d’estat i de les nacions sense estat, d’ètica, política, civisme, economia, filosofia, racisme, cultura, l’holocaust, la literatura en català i en altres llengües del món, la construcció d’Europa, la globalització i les desigualtats al món actual. Aquesta revista, L’Espill, esclareix els afers que ens afecten -de prop i de lluny- i és un mirall adient per entendre millor el món i els afers d’avui, el nostre món i el dels altres. Al meu parer és una de les revistes intel•lectuals en català més acurades i interessants, seria perfecta del tot si incorporés més qüestions lligades a l’economia dels pobres dels països del sud, al cooperativisme, a l’ecologia i als problemes medi-ambientals més importants dels Països Catalans, de la Península Ibèrica, d’Europa i del planeta Terra.
